L’excap de personal reclama a BPA 270.000 euros pel comiat
L’antic responsable era un dels prejubilats amb contractes de teletreball ‘ficticis’ que es van rescindir perquè eren un muntatge
47957.jpg
Aquesta xifra correspon als diners que li faltaven per cobrar fins que es jubilés. L’exresponsable de personal és un dels coneguts com a prejubilats als quals segons la nova administració de BPA i l’AREB se’ls havia fet un contracte fictici de teletreball pel qual cobraven el 60% del salari fins arribar als 65 anys. L’anàlisi dels contractes va derivar a constatar que mai no havien fet cap feina i que se sospita que es mantenia aquesta fórmula perquè poguessin cobrar de forma íntegra la jubilació de la CASS en comptes de la prejubilació, que és molt més baixa. La resposta a la demanda per part de BPA ha estat reclamar a l’exdirectiu els 75.000 euros que va cobrar del contracte de teletreball en considerar que és nul. La nova administració de BPA va comprovar que els prejubilats no havien realitzat cap tasca ni des de casa ni tampoc dins del banc de forma presencial en tot el temps que havien estat amb l’acord de teletreball. Precisament, l’excap de personal és un dels noms que surten a la querella de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra Joan Pau Miquel per un presumpte delicte de defraudació en les cotitzacions. L’exdirectiu hauria rebut, segons recull la querella, cent mil euros l’any 2014 en concepte de “liberalitat prejubilació”. Aquests diners els va rebre de BPA sense que es declaressin a la CASS i li van arribar a través de la societat panamenya Landstreet. Aquesta societat, de la qual Joan Pau Miquel té la propietat del 50%, rebia diners de Banca Privada i després feia pagaments sense declarar (suposades primes) a empleats, antics treballadors i gent de fora del banc. En total s’haurien detectat uns quaranta milions d’euros. Els 270.000 euros de la reclamació corresponen a les mensualitat que li faltaven per cobrar dins del contracte de teletreball, que tenia com a data de finalització el moment (65 anys) que l’excap de personal es jubilés. El banc va deixar de pagar-li el sou un cop es va rescindir el contracte en considerar-lo fictici i, per tant, nul.
Dues demandes mésHi ha dos afectats més per l’afer de les prejubilacions fictícies que també han presentat demanda a la Batllia. Concretament un reclama 114.000 euros i l’altre 88.000. Les xifres són pel mateix concepte de les mensualitats pendents de percebre fins al final del contracte de teletreball. En aquests dos casos també els actuals administradors de BPA han decidit que se’ls reclamaran les quantitats percebudes fins a la data de rescissió.
ELS DEMANDANTS MANTENEN QUE NO EREN CONTRACTES FÍCTICIS
Dels vuit afectats pels suposats contractes ficticis de teletreball cinc van acceptar la proposta per rescindir la relació laboral de forma amistosa. Els tres que no hi van estar d’acord són els que han presentat demanda contra el banc. Als que van signar no se’ls reclamaran les quantitats percebudes entenent que aquest era el pacte consensuat amb els afectats en signar la rescissió. Els tres demandants han mantingut com a argument que els contractes de teletreball no eren ficticis. En una nota precedent tramesa per l’advocada es nega “l’existència de contractes simulats” i s’afegeix que “cotitzen degudament a la Seguretat Social per la seva tasca laboral”. Segons la nota, “l’existència dels esmentats contractes de teletreball era coneguda per tot el personal de l’entitat ara intervinguda [...], l’Agència Estatal de Resolucions Bancàries (AREB) va saber des del primer moment que es va fer càrrec de l’administració de BPA de l’existència de les esmentades figures contractuals”. En aquesta línia, consideren que se’ls va estar pagant el sou molts mesos des del moment de la intervenció del banc i va ser a final del 2015 quan es va decidir intervenir. El text de l’advocada no especificava, però, quins eren els treballs que els afectats havien fet, presencials o no, com a teletreball.