“Estem en estat de xoc”

Dos andorrans residents a Brussel·les expliquen com van viure la tràgica jornada d’ahir. Tots dos comparteixen que no es plantegen tornar a casa.

47990.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

“Ens hem quedat tots de pedra. Per sort no conec cap víctima però la paranoia està instaurada”, va assegurar. El telèfon del Joan-Marc treia fum. “Els amics, la família, tots estaven molt preocupats. Les línies estaven col·lapsades però els he pogut dir que estic bé”, va relatar, tot reconeixent que “malgrat els avisos de París, l’augment de la seguretat... saps que hi ha un risc potencial aquí, però mai t’arribes a imaginar que pot passar una tragèdia com aquesta”. A la Laia Ros, en canvi, les explosions la van agafar a casa. “Estava escoltant la ràdio i de cop han tallat. Primer per informar de l’atemptat contra l’aeroport, després del metro. Hi ha tensió. Por”, va assenyalar. Consultora cultural, ahir no va anar a treballar. El centre cultural on treballa, “on ja fa mesos que han enfortit les mesures de seguretat”, no va obrir les portes, “i com que han recomanat no sortir de casa no ho he fet. Però he estat tot el dia connectada, mentre escolto helicòpters i ambulàncies”, va dir. L’andorrana viu al barri de Schaerbeek, a 15 minuts de l’estació de metro Maelbeek, a 10 de les institucions europees i a 20 de l’aeroport. La seva parella sí que va anar a treballar. “Ha hagut d’ajudar una dona, que s’ha posat molt nerviosa. Estava en estat de xoc”, va explicar. La Laia reconeix que sí que s’imaginava “que podria passar alguna cosa així”, sobretot arran dels atemptats de París. “Era tot molt bèstia, la ciutat militaritzada. Però tenia l’esperança que no passes.” Ara bé, té clar que no pensa canviar res. “Dissabte he d’agafar un vol cap als Estats Units i segurament, si l’aeroport segueix tancat, hauré d’anar fins a Londres o Amsterdam per poder-ho fer. Però no em plantejo cap canvi”, va assegurar, tot reconeixent, que li fa por “com poden canviar ara les coses, no vull que la ciutat es converteixi en un búnquer”. Tampoc en Joan-Marc pensa modificar la seva vida arran dels atemptats. “No canviaré el lloc on visc perquè hi hagi una amenaça d’un grup reduït de persones. Ni de bon tros”, va afirmar amb contundència.

tracking