La CASS perd 18 milions en un trimestre
La pèrdua de 18 milions en un trimestre del 2015 en el fons de reserves de la CASS planteja quins han de ser els requisits que s’han d’establir en la dualitat: risc-interès.
47994.jpg
El president del grup mixt, Pere López, va trametre una pregunta al Consell, resposta per escrit. La primera era: per quins motius el total de fons gestionats per la CASS s’ha reduït en 18 milions d’euros? I la segona feia referència al motius pels quals la rendibilitat fins ara del 2016 se situa en valors negatius (-0,34). La primera pregunta simplement no va ser contestada, encara que des de fonts properes al Govern s’incideix que dins de la segona resposta s’incloïa l’explicació de la primera: la caiguda de les borses. El conseller socialdemòcrata ha demanat saber exactament quins són els productes on s’estan invertint els fons de reserves. I encara no ha rebut resposta. El 30 de juny passat el fons tenia 1.088, 4 milions d’euros i el 30 de setembre, 1.071 milions. Aquest és el període a explicar, perquè el que sí que és cert és que en el quart i últim trimestre del 2015 el fons va obtenir novament rendibilitat positiva i que en el còmput total de l’any passat va tenir més d’un 1% de millora. El tema, però, va molt més enllà i molt possiblement obrirà el debat respecte a com s’han d’invertir els fons de reserva de les jubilacions tenint en compte l’actual escenari financer mundial. Les aventures inversores de la CASS van derivar en un maldecap considerable als anys noranta amb una pèrdua que es podria situar entre els 4.000 i els 8.000 milions de pessetes, segons qui doni la versió. Aquella experiència ha marcat una política d’acotar al màxim els productes en què es poden invertir els diners del fons. S’ha marcat una línia molt estricta, buscant el màxim els productes financers AAA, que tenen una seguretat altíssima. Però amb l’euríbor en taxa negativa han arribat dos elements nous, interrelacionats fins ara i que afecten plenament la política d’inversió. D’una banda, els productes triple AAA s’estan reduint com a derivació de la política del Banc Central Europeu d’obligar a fer que el diner es mogui i s’inverteixi. El segon motiu, i que provoca el primer, és que els productes triple AAA en comptes de donar rendiment el cobren. Els productes més segurs (amb el paradigma del bo alemany) no tan sols no donen cap interès, sinó que has de pagar per comprar-los.
Tema a debatreEl nou escenari comporta que la política del fons de reserves estigui com a mínim temporalment en qüestió, perquè la finalitat del fons és que vagi rendint per augmentar els milions que s’hauran de destinar a les pensions futures. Però al mateix temps es vol fugir de l’aventura d’inversions en productes potencialment amb un bon interès però on es corren riscos per la major volatilitat. Aquesta és la dicotomia amb què s’enfronta la CASS en espera que el poder polític decideixi. Les dues opcions són arriscades perquè sense rendibilitat el fons pot quedar-se estancat i no complir la missió d’autoengrandir-se, mentre que la possibilitat que en comptes de generar diners es perdin és un risc difícil d’explicar.