La població infantil d’Andorra cau arrossegada per la crisi econòmica

La caiguda és molt superior si es té en compte el nombre de naixements en aquest període de temps, ja que s’han reduït en un 17%. Amb una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa (1,17 infants per dona en edat de tenir fills) i amb una mitjana d’edat de 31,83 per donar a llum la primera criatura, el percentatge de menors respecte del total de la població és del 17,9, un punt per sota de la mitjana europea. Unes dades que ahir va mostrar el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), Joan Micó, acompa­nyat de la directora de l’Unicef, Marta Alberch, en la presentació de l’Observatori de la Infància 2015. Unes dades que, segons Micó i Alberch, posen en relleu la manca de mesures públiques per conciliar la vida familiar i laboral que permetin a les famílies plantejar-se tenir més fills. “Les dificultats per conciliar s’accentuen a Andor­ra per les pròpies característiques del país”, va indicar Micó, que va assenyalar el fet que el país tingui una de les taxes d’ocupació femenines més altes d’Europa i una economia dirigida al turisme com els principals factors. Respecte a les dades de població menor d’edat del 2015, des del CRES també es va destacar la gran quantitat de joves nascuts al Principat de pares estrangers que finalment no accedeixen a la nacionalitat andorrana. Quant als indicadors de l’Observatori de la Infància del 2015, molts pocs s’han pogut actualitzar amb dades recents. Un fet que va criticar Alberch, que va recordar les recomanacions a Andorra del comitè dels drets de l’infant de facilitar-les, així com també les de l’impuls d’un pla nacionals de la infància que permetria “aprofundir amb més detalls en la situació dels infants que poden ser més vulnerables i garantir les ajudes socials necessàries per al bon desenvolupament de tots ells”. Respecte als terminis per tenir fet el pla, va explicar que ja ha començat la feina amb el Govern i els grups parlamentaris. Entre les dades actualitzades destaquen les referides a la violència a la llar contra els menors i a l’escola entre els joves de 12 a 16 anys. La policia va identificar 8,6 casos per violència en l’àmbit familiar per cada 10.000 menors (la comparativa amb el nombre de censats marca una dotzena de denúncies el 2015) i 12,9 casos per cada 10.000 menors entre 12 i 16 anys per violència física o psíquica a l’escola (representen unes cinc denúncies). Poden ser superiors, ja que només es basen en denúncies. “Cal fer visible l’invisible i treballar molt en l’àmbit educatiu perquè els infants puguin ser conscients de les coses que no són normals i ho puguin denunciar”, hi va afegir Alberch. Respecte d’altres dades actualitzades es pot observar certa millora de l’economia. Baixa, respecte al 2012, el nombre de llars que no es poden permetre pagar una setmana de vacances (del 49% al 16%), les que no poden fer una despesa inesperada de 400 euros (del 37% al 29,5%) i les que tenen els dos progenitors aturats (de l’1,1% al 0,8%). També han baixat els menors amb obesitat. El curs 2012-2013, l’11,7% dels nens i el 9,7% de les nenes tenien sobrepès o obesitat. El curs anterior era del 15,2% i del 15,7%, respectivament.