La CASS obre un expedient pels contractes ficticis a BPA
La CASS obre un informe administratiu per determinar si els contractes simulats de teletreball per afavorir els prejubilats de BPA han causat perjudicis als afiliats
48037.jpg
La parapública havia detectat un impagament en les cotitzacions corresponent a uns quaranta milions d’euros, tal com va avançar en exclusiva el Diari. En la recerca va sorgir un element paral·lel i inesperat. Joan Pau Miquel i altres havien creat una societat panamenya anomenada Landstreet que es dedicava a rebre diners de BPA (els quaranta milions) i repartir-los com a primes entre empleats, exempleats i altra gent de fora del banc. Entre els pagaments en negre n’hi havia alguns que tenien el motiu especificat i d’altres que no. El que va cridar l’atenció era una nota a l’epígraf de “lliberalitat prejubilació”. La quantitat rebuda per sota mà en aquest cas era de 100.000 euros i cobrada el 2014. El beneficiari era l’antic cap de personal de l’entitat, que al mateix temps és un dels fundadors de Raiffeisen.ad, la iniciativa que defensa la creació d’una cooperativa com a sortida per a BPA. Era clar que l’apunt comptable es referia a una prima que BPA o Joan Pau Miquel, a través de Landstreet, pagava en negre a algú que es prejubilava. La sorpresa va arribar quan el nom del beneficiari coincidia amb un dels sospitosos de tenir contractes ficticis de teletreball que, segons considera l’AREB, l’actual administració de BPA i la CASS, amaga un acord que tenia com a objectiu que els empleats de BPA gaudissin de la pensió completa i no d’una reduïda com a prejubilats.
Neguen que sigui prejubilacióLa CASS ha obert expedients als vuit treballadors que tenien els contractes de teletreball. D’aquests n’hi ha cinc que van acceptar el pacte que els va oferir l’AREB de renunciar al temps que els quedava de contracte fictici a canvi que no se’ls reclamin les quantitats que han cobrat fins ara i que com és un contracte nul es podria instar que les tornessin. Els altres tres no van acceptar el tracte i quan el contracte fictici es va rescindir han portat l’actual administració de BPA a la Batllia per acomiadament improcedent. Dels tres prejubilats amb contracte de teletreball qui més cobrava i qui més li quedava per cobrar és precisament el mateix que va rebre 100.000 euros per sota mà per “lliberalitats i prejubilació”. L’implicat ha mantingut sempre que és fals que es prejubilés i que el contracte de teletreball era real, encara que, segons l’AREB, la CASS i l’actual administració de Banca Privada mai es va fer cap feina ni des de casa ni des del banc de forma presencial. La parapública considera que la versió de l’implicat, i de forma derivada la de tota la resta de treballadors amb contracte de teletreball, queda en dubte un cop existeix la prova que es va prejubilar del banc , tal com explica l’apunt comptable dels 100.000 euros rebuts en negre. La Caixa Andorrana de Seguretat Social, segons fonts properes a l’entitat, està desenvolupant l’expedient administratiu per presumpte voluntat d’enganyar la parapública i perjudicar així els afiliats. Quan una persona es jubila cobra una pensió mensual equivalent als punts que ha comprat durant la seva vida laboral. Aquesta pensió es pot fer efectiva un cop s’arriba als 65 anys. La gent que opta per prejubilar-se té però un alt peatge econòmic. Per cada any que una persona avança dels 65 el moment de cobrar la pensió es redueix el percentatge de diners a cobrar. Segons sospita la CASS, BPA va idear un sistema per premiar alguns dels seus prejubilats, els pagava el 60% del sou durant la prejubilació fins que arribessin als 65 a través d’un contracte fictici de teletreball.