Casadevall és partidari que hi hagi magistrats forans
El president del CSJ destaca que els andorrans han de ser almenys la meitat dels membres i han de poder progressar
48089.jpg
El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, remarca que aquesta condició que es va establir en la modificació que es va fer a final del 2015 “porta cap a l’andorranització de la justícia” i té sentit perquè “els batlles i fiscals volen fer carrera” i, per tant, han de poder ascendir professionalment. La norma no determina quin és el màxim de magistrats andorrans que hi podria haver, és a dir, que podrien ser-ho tots i en aquest sentit Casadevall es mostra partidari de mantenir el model actual, en una entrevista al Parlem-ne de COPE Andorra-AD Ràdio. “Em sembla bé el model actual amb magistrats francesos i espanyols. Crec que és bo que hi hagi equilibri i per a mi l’ideal seria que al Tribunal Superior, que hi ha tres magistrats per sala, un fos andorrà, un francès i un espanyol, perquè és més ric, aporten més informació, més coneixement”, destaca. El president del CSJ recorda que les catorze places de batlle sí que estan reservades per a nacionals i apunta que “no faran tota la vida de batlle, que ara hem fet dos o tres nivells, haurien de poder fer de magistrat que n’hi ha nou al Superior i cinc a Tribunal de Corts i és l’única manera de progressar” per insistir que “allò lògic quan fa vint anys que ets batlle seria passar a magistrat”. I afegeix que amb el que marca la llei “dels nou magistrats del Superior cinc hauran de ser andorrans” però precisa que aquesta composició es donarà “sempre que siguin competents”.
Exigències per progressar Així, exposa que quan hi hagi una plaça de magistrat “els batlles tindran prioritat però els requisits de la llei no són fàcils, perquè s’ha d’haver fet docència, conferències, publicacions. Demanen molt i si no hi ha cap andorrà que ho tingui es podrà continuar agafant gent espanyola o francesa”. Casadevall incideix que si es fes una enquesta revelaria que hi ha “gent que defensa que la gent ha de fer carrera i ha de ser d’aquí i hi ha molta gent que pensa que el model actual és el millor” i remarca que tenint en compte que la normativa fixa que almenys la meitat han de ser andorrans però no un límit màxim “dependrà del Consell Superior de cada moment que intenti guardar l’equilibri”. Actualment a Corts hi ha dos magistrats andorrans i al Superior no n’hi ha cap “perquè va marxar Pere Pastor, l’edicte que es va fer va quedar desert i se n’hauria de fer un per cobrir el seu lloc”, assenyala el president del màxim òrgan judicial. Del funcionament del Consell Superior també en va parlar Enric Casadevall. Al seu parer “per la composició diria que és el més independent de tots els que jo conec perquè la majoria els nomenen en funció del pes dels grups parlamentaris”. Una fórmula que no correspon amb l’andorrana on un membre és escollit pel síndic, un altre pel cap de Govern, un per cada Copríncep i el cinquè el voten batlles i magistrats “per tant no depèn de ningú perquè a mi no em pot trucar el síndic perquè m’ha nomenat i dir-me que hauria de fer no sé què”, emfatitza Casadevall.
El CSJ amb més competènciesRespecte al perfil dels integrants de l’òrgan judicial, destaca que “ara, dels cinc, quatre hem estudiat dret, per tant, alguna cosa sabem i nosaltres no hem de fer sentències, organitzem” i admet que a Espanya, per exemple, al Consejo General del Poder Judicial els membres provenen de la judicatura “la meitat i l’altra meitat són catedràtics. Ja em sembla bé, però la Constitució aquí no marca el perfil”. Casadevall també defensa que “el CSJ és el que té més competències” perquè a llocs com Espanya nomena jutges i magistrats “però els fiscals els nomena el govern i el personal correspon a les comunitats autònomes”. Així, puntualitza que tenen suficient poder perquè obren expedients i “en algun cas hem sancionat. Portem quatre anys i hem obert tres expedients i no n’hi havia hagut gairebé mai cap” i acabin com acabin “queda al dossier que serveix després per pujar de grau”. I es demana “si sembla poc càstig si es pot dir així que el president de la Batllia es canviï” en referència a David Moynat, i en recordar-li que es va dir que no tenia res a veure amb el relleu assegura que “no, però alguna incidència devia tenir. Primer perquè ha fet dos mandats i mig i semblava que era un bon moment però potser si no hagués passat això [l’expedient] potser hauria acabat els mesos que li quedaven, no ho sé”, conclou.