La fiscalia vol que la causa contra l’exmarit de Bruni s’arxivi

El judici per segrest parental es va celebrar ahir, gairebé cinc anys després que Peter Tinnemann s’endugués la filla del país, quan la menor es trobava sota la tutela de l’Estat. Tinnemann, ciutadà alemany, no va comparèixer i l’únic testimoni que es va escoltar al Tribunal de Corts va ser el de l’exparella i mare de la menor, la psiquiatra infantil Rosamaria Bruni que exerceix, a més, l’acusació particular. Bruni va reclamar presó per a l’exmarit mentre que la fiscalia i la defensa coincideixen a sol·licitar l’arxiu de la causa basant-se en el principi que uns mateixos fets no poden ser jutjats dues vegades. Tinnemann va ser jutjat per un tribunal alemany i condemnat a una multa de 7.000 euros pel segrest parental. El moment tens de la vista oral es va produir quan la fiscal va demanar a Bruni per la primera sentència d’un tribunal anglès que va decidir que qui havia de tenir la custòdia era el pare –el detonant perquè la mare marxés del país amb la nena– i hi va intervenir el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, que va retreure a la mare que el que va fer l’exmarit “és el que vostè havia fet abans”. “Està justificant el segrest?”, li va etzibar la testimoni. Pijuan va contestar amb una negativa, tot insistint que volia fer palès que tots dos havien actuat de la mateixa manera. “És una situació provocada pels dos i no l’han arreglat mai”, lamentant que “l’única víctima és la nena”. La psiquiatra va admetre llavors que sí que va marxar d’Anglaterra perquè els recursos judicials no van prosperar i “la meva filla patia, va perdre el llenguatge”. El periple de mare i filla va passar per Guatemala –on també hi ha sentències sobre el cas, que en aquest cas atorguen la pàtria potestat a Bruni, segons va remarcar el seu advocat– i va acabar a Andorra on la psiquiatra va ser empresonada en base a una ordre de la justícia alemanya que l’acusava de segrest parental. Va ser mentre s’estava a la presó i la filla internada a la Gavernera que Tinnemann va aprofitar una visita a la menor per endur-se-la del país i traslladar-la a Alemanya, on continua. Bruni va lamentar que malgrat haver alertat la Batllia que “Tinnemann tenia un pla i que era segrestar la meva filla, no em van donar crèdit” i es va queixar de l’actuació del Govern que “tenia la responsabilitat, la custòdia i la possibilitat de recuperar la meva filla”. “Després de sis anys estic aquí per reclamar justícia i que la meva filla torni”, va asseverar. L’acusació particular es va oposar a l’arxiu perquè al·lega que Tinnemann va ser jutjat per un tipus de judici ràpid que, com en el cas d’Andorra, requereix de l’acord de totes les parts implicades però que es va obviar Bruni. A més, va defensar que a banda del segrest parental s’ha d’imputar a l’acusat els delictes menors de desobediència a funcionaris públics i d’incompliment de resolució judicial, pels quals no va ser jutjat a Alemanya. Demana sis anys de presó i sis mesos d’arrest.