Efectes de la tragèdia

El Tiffany’s és una gran barreja de persones amb vides i particularitats molt diferents. Tots ells van quedar desallotjats a causa del foc.Ahir al migdia van poder entrar als seus domicilis per comprovar l’estat dels pisos i agafar els béns imprescindibles. Sempre acompanyats dels bombers i amb cascs de protecció, i en grups més o menys grans en funció de l’estat de l’habitatge. A mesura que tornaven al carrer els amos dels apartaments superiors, especialment els dels àtics, els rostres reflexaven frustració, impotència i resignació. Els pisos de dalt dels dúplexs estaven, majoritàriament, calcinats per complet. Parets a terra, sostres ensorrats, teulades destrossades... El panorama era desolador, encara amb una intensa olor de fum i restes de fusta, pissarra i guix. Tot mesclat amb aigua, que creava una mena d’argamassa negra que cobria el terra. Allà es podia observar una de les dificultats que van tenir els bombers durant l’extinció. Entre el sostre i la teulada hi havia una mena de galeria que creuava el bloc de punta a punta i facilitava la propagació del foc. Al primer pis dels àtics els danys principals van ser causats per l’aigua. Les flames van afectar en menor mesura i d’allà en alguns apartaments es van poder recuperar algunes pertinences. Als tercers pisos, malgrat el foc no els va afectar directament, la gran quantitat d’aigua utilitzada pels bombers per apaivagar les flames va fer que es filtrés i fes malbé els sostres i les parets. Les reparacions seran obligatòries i complexes. “Jo visc a la tercera planta i està destrossat. Semblava que el pis hagués de caure. Pel sostre encara brolla aigua”, exemplificava una de les damnificades. En el seu cas, temporera, buscarà “un racó o un sofà a casa d’algun company” per passar els dies que li queden abans d’acabar l’època d’esquí. Ara a tots els toca fer balanç i buscar una ubicació provisional per als propers mesos, ja que les obres de rehabilitació seran llargues.