L’administrador desaparegut

El perjudicat havia confiat la gestió del lloguer dels dos immobles a l’acusat l’any 2003. La relació havia estat fluïda durant anys. L’home, veí de Barcelona, acudia puntualment a Andorra a recollir els diners dels arrendaments. Però passat el temps–el problema es va destapar el 2012– la situació va fer un gir. “No el localitzava, em penjaven el telèfon”, va relatar l’home durant la vista celebrada al Tribunal de Corts. Així que es va desplaçar a Andorra per demanar explicacions. I, de sorpresa, es va trobar que la immobiliària la portava una altra persona. Van ser pocs mesos, però, perquè qui pretenia quedar-se amb el negoci havia posat com a condició fer-ne una auditoria abans. “I el meu advocat em va dir que sortís d’allà volant”, va exposar l’interessat en la seva compareixença al mateix judici. La immobiliària arrossegava deutes i problemes. No només els que afectaven el veí de Barcelona. En tot cas, el Tribunal de Corts jutjava l’acusat per l’apropiació indeguda de 15.400 euros que no havia donat al seu legítim destinatari, el propietari dels pisos. Durant el seu testimoni, l’acusat va justificar-se adduint que pels volts del 2010 va muntar un negoci a Espanya i que va deixar d’ocupar-se directament de la immobiliària. I que en la seva absència els diners dels lloguers “desapareixien de mala manera”. Després de l’intent de traspàs frustrat, quan va recuperar el negoci, a final del 2012, va explicar que ja no va poder pagar l’afectat perquè “ho tenia tot embargat”. El negoci havia fet fallida. “No és que no volgués pagar, és que tenia les mans lligades, tenia els comptes bloquejats”, va asseverar. Sí que va admetre que, en el període que la immobiliària la va portar qui estava interessat a comprar-la, no va informar el seu client del canvi. I el client perjudicat va al·legar que descobrir que hi havia una altra persona al capdavant de la immobiliària no va ser l’única sorpresa que es va endur. Després va haver d’abonar despeses de comunitat impagades –un tràmit del qual teòricament s’ocupava la immobiliària–, i va saber “que m’enganyava dient-me en alguns períodes que algun dels pisos estava buit i sí que el tenia llogat”. Un dels problemes que s’ha trobat és que poca documentació –per no dic cap– guardava de tot això. “Em ficava la por al cos amb el tema del pas per la duana així que trencava tots els rebuts”, va explicar l’home. La fiscalia i l’acusació particular consideren l’acusat responsable del delicte major d’apropiació indeguda i van sol·licitar vint mesos de presó condicional. El fiscal va asseverar que ni tenir els comptes bloquejats era una justificació. “És una excusa de mal pagador perquè podia haver buscat el sistema perquè els lloguers no es paguessin a través d’aquells comptes i anessin al propietari.” La defensa, per contra, no hi veu apropiació indeguda i va demanar l’absolució. I és que va al·legar que els primers lloguers impagats no eren responsabilitat del processat, sinó de la persona que portava en aquell moment la immobiliària, i que després l’embargament li va impedir pagar.