L’AREB rep diverses ofertes per la compra de Vall Banc
El termini de subhasta va finalitzar ahir i diversos aspirants han presentat una proposta de compra
48323.jpg
El termini per presentar propostes finalitzava ahir i més d’un dels vuit aspirants va posar damunt de la taula una proposta en ferm, però no ha transcendit ni el nombre exacte de propostes ni qui les ha fet. Cal recordar que al procés final van arribar vuit aspirants, els quatre bancs andorrans (Crèdit Andorrà, Andbank, MoraBanc i BancSabadell d’Andorra) i quatre fons d’inversió estrangers. D’aquests últims només es coneix el nom de dos: els americans Apollo Global Investments i JC Flowers (JCF). El calendari de l’AREB fixa que a partir d’avui començarà l’anàlisi de les ofertes presentades i el nom del guanyador se sabrà durant aquest mes, tot i que tampoc no es coneix si el període d’estudi tindrà una decisió presa durant la primera quinzena o s’allargarà fins a la segona. Tot i que el nom dels aspirants que han presentat oferta no ha transcendit, hi ha certs indicis que apunten que els més interessats en la compra del banc eren els fons d’inversió estrangers. Durant aquesta setmana diverses fonts apuntaven que cap dels bancs andorrans havia previst fer una proposta. El que semblava que encara mantenia una possibilitat oberta era MoraBanc. El data room (període d’accés per part dels aspirants a tota la informació de BPA amb els actius que passaran a Vall Banc) havia presentat problemes per a les entitats nacionals, que havien demanat més informació i que no acabaven d’estar satisfetes amb la documentació que se’ls havia tramés en considerar-la insuficient i subjecta a massa canvis. Els fons forans van començar abans el data room en haver-se produït una diferència de criteris entre l’AREB i les entitats andorranes respecte a condicions de l’acord de confidencialitat, que va provocar que comencessin més tard amb el procés. Una altra de les incògnites que es mantenen és saber si finalment l’Agència de Resolució ha aconseguit obrir les corresponsalies amb bancs estrangers. Aquest és un requisit fonamental per aconseguir repatriar tot el capital que els clients de Banca Privada tenien invertit en productes situats fora d’Andorra. La nota que el mes de febrer va fer pública el Tresor dels Estats Units on revocava la possibilitat de sancions contra BPA com a entitat de risc de primer ordre en blanqueig de diners havia permès eliminar la reticència dels operadors bancaris internacionals, però falta concretar l’acord. S’espera que durant els propers dies es vagin revelant les diferents incògnites, tot i que la presentació d’ofertes marca l’inici de la fi del procés de subhasta de Vall Banc.
Visita de BPA PanamàJavier de Gamboa, interventor de BPA Panamà nomenat per la superintendència d’aquell país després de la intervenció de l’entitat per part de l’Estat, s’ha desplaçat fins a Andorra. Gamboa va mantenir ahir trobades amb membres de l’Agència de Resolució, tenint en compte que la filial panamenya entraria dins del contingut que comprarà el guanyador de la subhasta.
AL BRASIL VINCULEN BPA AMB L'ESCÀNDOL DEL 'CAS PETROBRAS'
L’escàndol Petrobas que està posant en perill la continuïtat del Govern de Dilma Roussef al Brasil té vinculacions amb BPA, segons la confessió del comptable Roberto Trombeta, processat per la fiscalia de Parana. Trombeta va confessar a la fiscalia a canvi d’una rebaixa de pena. Va explicar que es van crear contractes ficticis per desviar cap a BPA 14,6 milions de dòlars, segons van publicar diferents mitjans sud-americans, per al pagament de suborns a polítics brasilers relacionats amb el cas Petrobras. L’entramat va ser creat per la constructora brasilera OAS (contractista d’obres de Petrobras), que va incorporar Trombeta per retirar recursos a les filials d’Equador, el Perú i Guatemala. OAS va requerir el comptable perquè es fes càrrec de l’empresa Kingsfield Consulting Corporation, creada a través de Mossack Fonseca, famosa pels papers de Panamà. Trombeta va explicar el funcionament del sistema de desviament de fons per pagar su-borns en el cas d’Equador. La filial d’OAS en aquest país, per exemple, va contractar una consultoria fictícia a la firma espanyola DSC Workshop Obras y construcciones i Promociones SL per un valor aproximat d’uns nou milions de dòlars. Aquests diners en realitat es van transferir a companyies holandeses fins finalment ser dipositats en un compte de Banca Privada d’Andorra. Al mateix compte van ser transferits uns 5,7 milions de dòlars de la filial d’OAS al Perú provinents del contracte per un projecte urbanístic a Lima. El comptable penedit va establir que al compte de BPA a Andorra van arribar un total de 14,6 milions de dòlars dipositats al compte de Kingsfield Consulting Corporation. Trombeta va assegurar a la fiscalia de Parana que amb els 14,6 milions de dòlars que estaven a BPA es van fer dues parts. Aproximadament uns 8 milions de dòlars van transferir-se a un compte suís a nom d’Alberto Youssef, responsable de la xarxa de pagaments a suborns a polítics brasilers en nom de Petrobras. Youssef va ser condemnat a vuit anys de presó per aquest delicte, però li van ser reduïts a tres perquè va confessar. Els diners restants, 7 milions segons Trombeta, es van quedar a BPA per pagar honoraris i serveis a diversa gent implicada.