Govern rep 50 demandes per perjudicis pel ‘cas BPA’

Terminis per reclamarEn dret, segons les fonts consultades, existeixen dues formes de veure el termini que un particular té per presentar una demanda per perjudicis. D’una banda es pot entendre que el termini d’un any per reclamar comença en el moment en què va produir-se el fet que va derivar en el perjudici. En aquest cas es tractaria del 10 de març, moment en què Govern va intervenir BPA. El segon punt de vista és, i sovint coincideix amb el primer, establir l’inici del termini en el moment en què l’afectat es va adonar que se li estava causant un perjudici. El termini existent sota el primer paradigma és fàcil: el 10 de març del 2016, un any exacte després de la intervenció. Amb el segon criteri el termini és molt més lax sempre que el demandant pugui provar que va tardar uns dies (o més) després de la intervenció en assabentar-se que podia sortir-ne perjudicat. Davant els riscos que en el futur els tribunals poguessin considerar que qualsevol demanda presentada més enllà del 10 de març del 2016 queda fora de termini tots els potencials demandants van efectuar l’acció preventiva d’entrar a Govern l’escrit. Possiblement no tots els que l’han presentat acabin finalment als tribunals però els advocats van aconsellar de forma generalitzada als seus clients que fessin aquesta acció de forma preventiva i la decisió final d’anar o no a la Batllia es pot prendre més endavant. Advocats consultats van incidir que és possible que una part dels afectats no acabi reclamant a la Justícia depenent de com evolucioni la situació en els propers mesos. En cas que tots els clients puguin recuperar íntegrament tot el capital una part dels demandants molt possiblement no vagi més enllà. Hi ha un altre element que pot ser important segons altres fronts consultades. Es tracta de quin serà el moment en què s’alliberaran els capitals que estan a l’estranger. Davant uns mercats que estan des de fa mesos en tendència baixista pot succeir que quan els clients tornin a tenir el control sobre els seus fons, accions o el producte on tinguin la inversió es poden trobar que el valor sigui menor al que tenien el 10 de març del 2015. Aquí es podria obrir la porta que com que el producte ha estat bloquejat durant més d’un any no han tingut la possibilitat d’executar quan existia una plusvàlua. El termini de dos mesos es compleix el proper deu de maig i serà en aquest moment (tot i que els advocats consultats donen per fet que o hi haurà silenci administratiu o resposta negativa) quan aquests afectats pel cas BPA hauran de prendre la decisió de continuar o no la reclamació per la via de la Justícia.

BPA PANAMÀ "SENSE EVIDÈNCIES DE CONTAMINACIÓ"

La Superintendència de Bancs del Panamà ha renovat la intervenció de la filial que Banca Privada d’Andorra té a aquest país. El més destacat de la nota on s’explica la renovació és que segons la Superintendència fins ara no hi ha “evidències de contaminació amb els problemes de compliment en matèria de blanqueig que van afectar la seva casa matriu”. Amb aquesta indicació la Superintendència vol deixar clar que després de més d’un any de control (va ser intervinguda l’11 de març del 2015) no s’ha trobat cap cas sospitós de blanqueig, a diferència del que ha estat passant a BPA Andor­ra. L’organisme també ha indicat que la filial panamenya de BPA “mostra una bona qualitat d’actius i un bon nivell de capitalització”. Per últim, la Superintendència va explicar que la intervenció es perllonga perquè l’administrador interí (Jaime de Gamboa) està fent gestions en diferents jurisdiccions “incloent la casa matriu, BPA, amb la finalitat de tenir accés real i segur a tots els actius del banc per fer front als seus dipositants”. Aquesta explicació estaria en consonància a la visita que durant la setmana passada va fer Jaime de Gamboa a Andorra, on es va reunir amb representants de l’AREB.