El Govern projecta fer l’heliport prop de FEDA

I aquesta vegada l’executiu confia que sigui la definitiva. L’emplaçament que s’ha triat supera les dues condicions que fins ara han estat els principals entrebancs perquè la infraestruc­tura arribi a ser una realitat. En primer lloc, la zona està apartada de qualsevol nucli urbà i, en segon, està situada a poca distància del centre comercial del país. Els únics afectats de manera directa per l’activitat d’un heliport són la parapública elèctrica i una empresa particular vinculada a la construcció. En no haver-hi habitatges a la zona, no hi ha més activitat que la pròpia dels treballadors que queda circumscrita a la jornada laboral. Per tant, no és d’esperar que hi hagi cap tipus d’oposició –sempre que la seguretat estigui garantida– al terreny escollit. És evident que per part de FEDA el vistiplau està poc menys que garantit. Cal recordar que la mobilització veïnal al Patapou i a la Comella va aconseguir que es desestimessin els dos projectes. L’heliport està considerat com una infraestructura imprescindible per a l’èxit de l’obertura al capital estranger. L’enclavament de la parròquia d’Encamp també supera el segon dels esculls més importants, que és la ràpida comunicació amb el centre de l’activitat econòmica. Fins ara, quan s’havia previst aquesta possibilitat, les zones escollides estaven integrades dins els nuclis habitats. Les alternatives, com és el cas d’Engolasters, presentaven problemes per comunicar amb rapidesa i garanties –l’estat de la carretera a l’hivern seria una incògnita– amb la capital. Amb la nova elecció això ha deixat de ser un problema, ja que es pot habilitar sense gaires dificultats un accés rodat fins a la car­retera general. A banda que en estar situat al costat del túnel es possibilita una segura i àgil comunicació entre les dues valls. Ara bé, el nou projecte no està exempt d’inconvenients. El ter­reny pertany a una coneguda casa d’Encamp i caldrà negociar-ne amb els propietaris la compra, o la cessió o la permuta que preveu la Llei del sòl a través del plans d’urbanisme. Un segon inconvenient és que caldria soterrar un sistema de línies d’alta tensió que corren paral·leles a la canonada de FEDA que baixa del llac d’Engolasters. Tot i que els estudis inicials apunten que l’obra no requeriria d’una gran inversió. Finalment, cal esperar que el control d’aeronàutica certifiqui que el projecte compleix totes les exigències de seguretat i per tant és viable.