Els experts discrepen sobre els efectes econòmics de la caiguda de l’IPC
Comparteixen la necessitat de revertir l’indicador abans de que s’incrementi més
L’estabilitat dels preus a la baixa del passat mes de març ha comportat que l’Índex de Preus al Consum (IPC) acumulat se situï, en només tres mesos, a -1. Feia anys que l’IPC no mantenia una tendència tant a la baixa. En els 12 mesos de l’any passat va caure a -1,1 mentre que al 2014 es va quedar a -0,2. Els experts, però, discrepen sobre els efectes directes que la davallada acumulada de l’indicador pot tenir sobre l’economia del nostre país. Consultats pel Diari, comparteixen la necessitat d’invertir la situació. Això sí, divergeixen en si la situació actual hauria de ser a aquestes alçades motiu de preocupació. L’economista Gerard Martínez recorda que estar en deflació comporta una baixada dels preus. “El problema és que la gent no consumeix ni inverteix. Està en espera que els preus baixin encara més”, explica. No obstant això, considera que ara per ara la situació no és alarmant. “Ens trobem estables, no estem en recessió. Si la caiguda fos més marcada sí que ens podria dur a una situació critica”, afegeix. Per contra, Carles Torres sí que assenyala que ens trobem davant “d’una deflació que ja comença a ser important”, tot lamentant que “a Andorra no tenim un banc central ni recursos per poder canviar el signe d’aquesta deflació”. Segons l’economista, la causa es troba “en el procés de desembrancament del deute. La gent està molt endeutada i té problemes. Els salaris han baixat, de manera que també ho ha fet el poder adquisitiu. La gent utilitza part del seu salari per amortitzar el deute i és un procés que any rere any es va notant”. Vladimir Fernández indica que en aquests moments “la demanda dels consumidors no és prou forta, malgrat l’inici de la recuperació econòmica. Això condiciona el Banc Central Europeu, que engegarà incentius perquè la gent torni a consumir. Com? Posant dificultats a l’estalvi, que és el que està fent. Això comporta que Europa i Andorra gastin més, així que de nou hi haurà un augment de l’IPC”.
Un topall del +2%Segons Fernández, l’ideal seria un “IPC baix i positiu, d’entre el 0,5 i l’1%. Acompanyat, evidentment, de creixement econòmic”. En aquest sentit, Martínez afegeix que casos com els que estem vivint “no són un desastre, però sí que és recomanable que vagi acompanyat d’un creixement econòmic. Si no n’hi ha i és negatiu, tenim un problema”. Torres, en canvi, fixa com a objectiu “una inflació anual del 2%. Si és moderada, sempre té efectes positius sobre l’economia. El que s’ha de fer llavors és vigilar perquè no es dispari”.