L’apagada de la línia de telefonia de coure es culminarà el 31 de desembre

Des d’aquell moment tota la xarxa de telecomunicacions del país funcionarà únicament amb fibra òptica. Així ho van explicar ahir els responsables d’Andorra Telecom a Fontaneda, durant l’acte d’apagada del coure d’aquesta població, que és la segona del Principat a ser el 100% amb fibra. De fet, es van retirar els darrers 60 pals elèctrics que quedaven pendents en una actuació que, de retruc, millora l’entorn paisatgístic, ja que la nova xarxa està soterrada. El procés de canvi cap a la fibra òptica es culminarà abans d’acabar l’any. Es tracta d’un procés que va començar el 2011 i que va tenir com a primera gran fita l’apagada de l’ADSL mitjançant el coure el 31 de desembre del 2014. Ara es vol finalitzar aquest procés de modernització. Per assolir-ho, encara s’hauran de fer diferents passos. El primer serà el 30 de juny d’enguany, quan a les parròquies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany es produirà l’apagada. Així doncs, abans d’aquesta data tots els clients d’Andorra Telecom hauran hagut de tramitar el canvi de tecnologia i adaptar les seves llars. Segons van apuntar des de la companyia, “queda algun xalet puntual i molt pocs edificis per adaptar”. En concret, un 6,5% del total de clients en aquestes dues parròquies, mentre que pel que al país són un 13%. La parapública insta els titulars a fer el canvi i que “no esperin a última hora”. Paral·lelament es treballa en el soterrament de la xarxa de fibra i en la retirada dels pals de la línia convencional de coure. De cable de fibra actualment ja se n’han instal·lat 40.000 quilòmetres a tot l’Estat. “La gran majoria que ha d’abastir el país ja està col·locada”, va detallar Josep Vilana, director de relació amb el client d’Andorra Telecom. D’altra banda, de coure encara en queden 30 quilòmetres, suportats per 997 pals, que també s’eliminaran. Tot plegat aportarà una reducció econòmica per a la parapública: “Soterrar la fibra és més car que instal·lar la línia aèria, però a la llarga compensa perquè el manteniment és més barat i la fiabilitat és més alta”, va explicar Vilana. En concret, fins ara el cost de conservació de la línia era d’1,5 milions d’euros anuals, mentre que s’estan destinant 1,8 milions anuals en el relleu tecnològic, una xifra que no inclou les col·laboracions amb organismes públics.