Govern augmenta un terç la quota de permisos laborals, que se situa en 500
La xifra de permisos és un 35,7% superior a la del 2015 i es preveuen noves ocupacions
48638.jpg
El Govern va aprovar ahir la quota general d’autoritzacions de residència i treball i de treball fronterer que serà vigent fins al darrer dia de l’octubre. Són 498 permisos (dels quals 89 per a fronterers) que, tal com va remarcar el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, podran ampliar-se fins a 652 si es justifica una necessitat. La quota és un 35,7% superior a la de l’any passat ja que, tal com va indicar el ministre d’Interior, s’ha tingut en compte “la millora de la situació socioeconòmica i la manca de mà d’obra que justifica aquest increment”. La quota incorpora ocupacions, com ara la d’esteticista, cuidador de nens o carnisser matador, atenent les demandes dels sectors empresarials i que són professions que no es poden cobrir amb perfils que actualment estan inscrits al Servei d’Ocupació. Per facilitar la contractació de personal forà l’executiu ha rebaixat les exigències d’experiència mínima a treballadors extracomunitaris. L’exigible serà de 6 anys i no de 10 com fins ara. Espot també va remarcar que continuen obertes “totes les professions del sector de la restauració i l’hoteleria”, i es va mostrar “sorprès” per les declaracions del portaveu de la Unió Hotelera, Oscar Julian, al Diari, en les quals argumentava que aquest estiu necessitaran 450 professionals. Espot va indicar que s’han mantingut contactes amb les agrupacions empresarials, també la Unió Hotelera, i que la demanda que s’ha fet des del col·lectiu és la de la cobertura d’una “quarantena” de llocs de treball. La quota permet contractar governants, cambrers, caps de cuina i cuiners, entre d’altres. Tanmateix, el ministre va recordar a Julian que els treballadors temporers poden acollir-se a la quota general “perquè totes les ocupacions estan obertes”. Això sí, va recordar que l’única diferència és que el salari mínim que s’exigeix és superior al de la temporada d’hivern. “Però això va en la línia de les pròpies declaracions del senyor Julian quan va dir que no havíem de ser un destí low cost”, va remarcar el ministre.
Canvis en el judici de revisióEspot va informar de l’aprovació d’una modificació de la Llei de procediments judicials per introduir canvis en el judici de revisió que permet que causes en què el Tribunal d’Estrasburg detecti vulneració de drets es portin a revisió a la jurisdicció andorrana. Fins ara es permetia aquesta possibilitat a casos jutjats a posteriori de la vigència d’aquesta figura al país, però amb la modificació aquesta possibilitat s’estén també a causes que en aquell moment encara es trobessin en període d’execució. El ministre va explicar que l’única que s’hi podria acollir és la de Saur-Vallnet. Estrasburg va declarar que la sentència que condemnava l’adjudicatària de la depuradora d’Anyós vulnerava la convenció pels dubtes sobre la imparcialitat d’un dels magistrats.
TRÀMITS FINALS PER EVITAR QUE LA UNIVERSITAT DE LES VALLS TINGUI ACTIVITAT
El consell de ministres va aprovar ahir dos procediments dirigits a evitar que la Universitat de les Valls torni a tenir activitat. En concret, tal com va explicar el ministre d’Educació, Èric Jover, es van aprovar el decret d’aturada total de caràcter temporal de la Universitat de les Valls i el projecte de Llei de revocació de la Universitat de les Valls. Jover va precisar que és la continuació del procés que ja es va engegar a l’agost, quan es va revocar l’oficialitat del màster d’odontologia que impartia el centre d’ensenyament superior en detectar diverses irregularitats. El ministre va dir que des de llavors s’han mantingut contactes amb el responsable del centre –que havia manifestat la voluntat de continuar amb l’activitat– sol·licitant el pla estratègic de futur, en quina ubicació volia impartir la formació o quines especialitats s’hi impartirien. El ministre va indicar que s’ha comprovat que els projectes que es volien encetar tenien “diferències significatives” respecte a la que va ser la memòria de creació inicial i que sobre aquesta base el Govern ha decidit que la Universitat de les Valls ja no pot continuar operativa. Jover va indicar que sí que es podran seguir impartint formacions pròpies però ja no com a universitat, sinó com a centre privat. Tanmateix, va indicar que el Govern no té constància que el centre tingués ara mateix alumnes, però que “sí que teníem constància de la voluntat de desenvolupar titulacions”. Jover també va informar de l’aprovació, per part del consell de ministres, del reglament que regula les titulacions de formació professional.
JORDI CINCA ATRIBUEIX EL TRASLLAT DE LINGOTS D'OR A UNA TASCA NORMAL I LEGAL
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va respondre a les informacions de mitjans digitals espanyols sobre la seva participació en el trasllat de lingots d’or fins a Andorra. El ministre ho va atribuir a una tasca normal i legal de l’empresa en la qual treballava, Orfund, dedicada al refinament d’or. Va explicar que la mercaderia comprada als països productors arribava per via aèria a Barcelona o Tolosa i que allà s’hi havien de fer els pertinents tràmits duaners, i que ell se’n havia ocupat en alguna ocasió tot i ostentar un càrrec directiu perquè es tractava d’una empresa petita. Va lamentar que amb determinades informacions “sembla que sóc el responsable de la guerra civil a Costa d’Ivori”. Liberals d’Andorra va reclamar ahir més transparència al ministre davant d’informacions com aquestes. Cinca va respondre que “estem davant el joc polític, actuem per mimetisme respecte d’altres països”.