L’executiu va pagar primes de manera irregular a funcionaris
El Tribunal de Comptes revela que el Govern ha pagat primes sense base legal o que renova contractes a 56 eventuals més enllà del que permet la llei
48637.jpg
El principal problema és l’alt nombre de pagament de primes a funcionaris per conceptes “amb relació als quals no consta cap regulació normativa que els empari”. I com que no estan regulats és impossible determinar si els imports pagats són o no són raonables. La llista de primes indegudes comença amb el grup de rescat i intervenció de muntanya dels bombers. Per tenir aquesta especialitat es van pagar suplements per un import de 103.532 euros. Amb referència als metges de les guàrdies forenses s’han retribuït 46.632 euros a la cap de medicina legal i forense, quan aquesta prima queda fora del reglament de sistemes de compensació. Al personal de justícia se li està pagant una “indemnització preufetària” sobre la base d’una llista de noms i quant han de rebre. S’han pagat 229.346 euros. Pel que fa a la policia s’estan pagant primes a la secció canina per un import anual de 31.109 euros. I per especificitat 5.775 euros. El personal d’educació (41.324), activitats d’hivern (235.738) i bombers (27.850) que desenvolupem tasques al Pas de la Casa també reben una compensació sense cap base legal. I per últim hi ha la prima per a bombers pel transport de cables de càtex per a explosius. La prima pagada és de 4.718 euros.
EventualsL’informe del tribunal també posa de manifest que s’han fet contractacions de personal eventual fora del que estableix la llei. “S’han observat contractacions d’eventuals per a places que han de ser cobertes per un procediment selectiu que han superat els màxims permesos per supòsits d’aquesta naturalesa”, segons el Tribunal de Comptes. En concret s’han detectat 56 contractes que superen el termini màxim de nou mesos legalment establerts i un que sobrepassa els 18 mesos. També s’ha posat de manifest que hi ha “personal eventual que disposa de contractes successius que, en conjunt, superen els períodes esmentats”. L’informe també revela problemes en les comprovacions dels reintegraments de la CASS a funcionaris de Govern per compensació de baixes laborals. Segons el Tribunal de Comptes “no consta que des dels serveis de recursos humans es realitzi una verificació dels cobraments que s’obtenen de la CASS en concepte de reintegrament per les baixes causades”. Per tant, no es pot saber si la Seguretat Social ha pagat o no el que correspon. Aquest fet és molt important perquè amb el sistema de mútua dels funcionaris que inclou el cobrament del 100% del salari en cas de baixa els imports que no pagui la Seguretat Social els ha d’abonar la mútua. Per últim, s’ha detectat que hi ha una sèrie de funcionaris que han superat amb escreix les 120 hores extres anuals marcades per la legislació. Hi ha un funcionari que n’ha fet més de 500 l’any i un altre que ha superat les 400. En total, hi ha 62 funcionaris que han superat el límit de 120.
DESCONTROL EN LES TARGETES DE CRÈDIT DE L'SDADV
E. Tost - Andorra la Vella
L’informe del Tribunal de Comptes relatiu a la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra (Sdadv) treu a la llum un desgavell comptable pel que fa a l’ús de les targetes de crèdit de l’ens. El tribunal afirma que “els pagaments amb targeta de crèdit no segueixen en el moment d’efectuar-se el procediment i les fases previstes per la Llei general de les finances públiques”. Per aquesta raó, recomana “l’adopció d’un procediment per a la utilització d’aquest sistema de pagament”. No es qüestiona en què es gasten els diners de la targeta, sinó que s’emfasitza que el procediment no és l’adequat. De fet, en l’informe relatiu a l’exercici del 2014, en què la societat estava presidida per Jordi Barceló, el tribunal esmenta nombrosos errors en la manera de portar els comptes i destaca que no es va aprovar un pressupost. De retruc, també critica el Govern pel fet que no s’ha establert un conveni de col·laboració entre les dues parts per a la “cessió i utilització” de les oficines de l’organització, situades en dependències governamentals. Finalment, s’afirma que la societat està implantant gradualment la gestió dels drets de retransmissió per cable o de remuneració quan per llei no li pertoca, fet que li podria suposar “responsabilitats patrimonials”.