El segon hivern més càlid des que es recullen dades
A l’estació de FEDA, que recopila xifres des del 1934, se’n va registrar un de més calorós, el 1990
L’hivern ha estat el segon més càlid al Principat des que l’estació meteorològica de la central hidroelèctrica de FEDA va començar a recollir dades, l’any 1934. Només l’hivern del 1990 va ser, amb una temperatura mitjana de 5,3 graus centígrads positius, més calorós que el passat, en què la mitjana de temperatures va ser de 5 graus. Segons el Butlletí Climàtic que elaboren el Govern i l’Institut d’Estudis Andorrans, en els tres mesos d’hivern es va registrar un desembre molt càlid, un gener càlid i un febrer lleugerament càlid. Així, ha estat el desembre el responsable de l’anomalia positiva, ja que durant aquell mes va dominar l’anticicló que va afavorir fluxos de component sud amb fortes i persistents inversions tèrmiques. Durant el mes de gener també van dominar les altes pressions, però hi va haver episodis d’arribada de masses de fred procedents del nord d’Europa. El febrer va ser càlid a causa dels vents del sud i, per exemple, el dia 21 es va assolir una temperatura màxima de 19,5 graus al roc de Sant Pere. Ha estat un hivern amb temperatures un grau per sobre de les habituals. Que l’hivern hagi estat més càlid de l’habitual no és una novetat, ja que en els darrers deu períodes, en vuit s’han registrat anomalies positives quant a les temperatures i només en dos ha fet més fred del que tocava per a l’època. En els darrers 25 anys s’han registrat 16 hiverns amb temperatures per sobre de la mitjana, vuit amb temperatures per sota i un amb les temperatures habituals per a l’època.
Un desembre sense aigua El conjunt de l’hivern ha estat sec, amb precipitacions que han estat la meitat del que seria normal per a l’època de l’any especialment al fons de vall. Com a anomalia extrema cal esmentar la del desembre, en què gairebé no es van registrar precipitacions en tot el mes i, per exemple, a la central hidroelèctrica de FEDA va ser el més sec d’ençà que es tenen registres, l’any 1934. El mes de gener va ser una mica més variable i va ploure amb més generositat a tot el país. Tot i així, els registres no van arribar als normals al nord-est, on els fronts arribaven molt desgastats des de l’oest i amb menys precipitació que al nord-oest del Principat. Aquestes precipitacions, però, van ser sovint en forma de pluja, fins i tot a l’alta muntanya, a causa de les temperatures suaus. Per acabar, el mes de febrer va ser plujós, sobretot en alçada, on es van acumular gruixos de neu propers a un metre, però deficitaris pel que fa al conjunt de l’hivern.