“Tinc una visió que no té Andorra com a melic”
48699.jpg
No va publicar fins al 2014.Engegar no és mai senzill. Tenia molta feina feta, sempre he escrit molt, però no tenia un interès especial a publicar. Tampoc tenia pressa, no tenia una necessitat urgent per publicar. Si hagués volgut insistir hauria publicat abans.
Forma part de la nova fornada d’escriptors. Feia falta renovació al país?Tenim molt camp per córrer, molta experimentació per fer. Sóc relativament nou a l’hora de publicar però no sóc gens jove. Gent jove i potent n’hi ha moltíssima. Hi ha un munt de gent amagada d’entre 30 i 40 anys.
‘L’obra articulística d’Arseni Sugranyes’, la darrera novel·la, és la més andorrana de les seves creacions?Decididament, sí, perquè recreo aquest personatge en un escriptor andorrà i perquè part dels articles que hi surten són de temàtica parcialment o totalment andorrana.
I no és habitual en vostè.Sóc d’aquí però he estat en molts altres llocs, i tinc una visió que no està centrada a Andorra com a melic. És una mica limitador escriure només des d’una perspectiva purament andorrana.
Li agrada despistar el lector.És el que faig des de sempre. No entenc la ficció d’una altra manera. M’interessa molt aquest joc, que és molt vell però també molt divertit.
Viu el Sant Jordi de manera diferent des que és escriptor?Primer el vaig viure amb molt d’escepticisme, però després amb molta il·lusió. La il·lusió que fa publicar, passejar i veure que els teus llibres estan en alguna parada. Penso gaudir-ho molt.
Quin tipus de lector s’ha trobat?Amb els primers llibres eren uns lectors molt difícils de trobar però molt agraïts. En trobava relativament pocs però tenien unes reaccions molt interessants i unes interpretacions molt enriquidores. Ara el lector es popularitzarà perquè el darrer llibre és més accessible.
Els altres no ho eren.No he pretès mai fer literatura elitista. El Res no és real és de lectura facilíssima, molt més lleuger que aquest últim. Fins i tot els adolescents el llegeixen amb facilitat. No és tan complicat com potser s’ha pretès.
S’ha vist encasellat?Penso seguir fent llibres i a la llarga quan en dugui uns quants la gent ja anirà entenent per on passa, i si no, no passa res perquè tampoc visc d’això. Faig obres que tinguin sentit per a mi i tinguin una mínima qualitat.
Els seus alumnes entenen la seva escriptura?No ho crec. Hi ha una minoria de lectors en aquestes edats, i segons quins llibres no són per iniciar-se.Un llibre per Sant Jordi?De moment dos. El de Gabriel Fernàndez, Jo vaig treballar a Ràdio Cincinnati, i el d’Albert Roig, Josep Maria Mas Pons. Pere de l’Oros. Vida política 1960-1991.