Sant Jordi satisfà llibreters, editors i públic
Diada satisfactòria per als llibreters, els editors, els floristes i el públic, amb més vendes i millor temps del que s’esperava
48705.jpg
O no va ploure tant com s’havia temut. I la gent del país no va marxar de cap de setmana. O si ho va fer, va complir abans amb el ritual. Seguint la tradició, és el dia per excel·lència de la literatura nacional, i enguany n’hi havia per escollir. També va ploure a gust de tots els autors del país perquè cadascú va tenir un pessic del pastís. De destacats, els llibreters n’apunten fonamentalment tres: Albert Salvadó, que signa amb Anna Tohà El ball de la vida; Aspectes de l’art popular d’Andorra, de Sergi Mas, i Diccionari visual d’Andorra, de Pere Moles. Pel que fa a la literatura forana, ja fa temps que no hi ha cap títol que es fiqui a la butxaca de manera convincent. Si n’hi ha que treguin el cap, els llibreters parlen de La noia del tren, de Paula Hawkins, que tot i no ser estrictament una novetat segueix venent-se a bon ritme; autores com Matilde Asensi i Júlia Navarro i Le Livre des Baltimore, segona novel·la d’un Joël Dicker que va ser tot un bestseller amb el llibre de debut, La veritat sobre el cas Harry Quebert. Però no sols les vendes, “el que importa és que es mantingui la tradició”, va recordar des de La Llibreria Lluís Canal, qui considerava la jornada satisfactòria, tot i que no espectacular. Per a Pamela Méndez (Llibre Idees), a mitja tarda la jornada semblava que superaria la de l’any passat. I per a Anna Riberaygua (La Puça) també els temors al mal temps i la falta de públic s’havien definitivament exorcitzat. “Va molt bé, molt bé. No ens ho esperàvem”, deia enmig de la diada.
“Una gentada”Marc Pons, que s’estrenava com a cònsol menor i conseller de cultura fent la passejadeta de rigor de les autoritats, es va mostrar encantat amb la “gentada” que omplia la plaça del Poble, centre neuràlgic del Sant Jordi andorrà. Es felicitava que finalment acompanyés el temps i que tothom, tots els gremis, estiguessin contents. “En algunes parades m’han dit que les roses se’ls han esgotat”, va dir. Després de complir amb les obligacions del càrrec va anar a pel seu llibre. Ell va triar L’entrellat d’un consolat, de Benet Pantebre. És clar, “per conèixer la seva experiència, aprendre’n i llegir sobre uns temps totalment diferents als nostres”, va argumentar. Al seguici d’autoritats no va faltar la ministra de Cultura, Olga Gelabert. Ja amb la rosa a les mans. Deferència de Pons, va explicar. Encantada també amb l’afluència de personal i satisfeta amb la “marató de presentacions” de novetats editorials del país viscuda els últims dies. I personalment? “Jo és que sóc molt de novel·les d’amor, saps?”, va confessar. Però també compleix amb la producció (més o menys) nacional: s’està llegint La nena de la casa de la bauma, de Marienka Bellostas, novel·la guanyadora de l’últim Fiter i Rossell, un relat dur i gens romàntic al voltant dels maltractaments. L’autora és terrassenca i l’editorial, Pagès, lleidatana. Però els diners del premi (15.000 euros), això sí, els aporta el Govern d’Andorra.
La plaça del Poble durant el matí (i Coprínceps a la tarda) van ser punt de trobada per a la nodrida nòmina d’autors ploma en mà per signar llibres. Albert Roig, molt content amb les notícies de vendes de la seva biografia de Josep Maria Mas Pons (Edicions del Diari d’Andorra), es va declarar ple “d’il·lusió, alegria i emoció de veure com la gent s’aboca al carrer per consumir literatura”. Sense sentir-se gens vedet: “I ara, a mi em fa molta vergonya, però sí que m’agrada compartir” amb els lectors, molts dels quals ja se li van acostar amb el llibre llegit. “M’han vingut parents de cinquena o sisena generació” del protagonista. Signava al costat de Natàlia Senmartí, Omar El Bachiri, Manuel Montobbio, Pere Moles i Sergi Mas. Aquest últim, amb petites cues d’espera. “Els que em coneixen, abans d’obrir-lo ja em diuen que és maco”, deia el veterà artista, també encantat dels rèdits d’un llibre que va tirar endavant malgrat “que jo no creia que fos comercial, però ves per on fas el que et dóna la gana i resulta que funciona”. L’ambaixador Montobbio signava exemplars de Búnkeres, “satisfet que la gent se t’apropi i vulgui que els ho dediquis”. No va ser la primera vegada que es troba en la tessitura, va recordar, “i és cert que un Sant Jordi així el vius d’una manera diferent”. A pocs metres, al voltant de l’estand d’Editorial Andorra i a peu dret atenien els lectors els autors de la seva nòmina. Arnau Orobitg, sense el Pérez enmig i en mode poeta, comminava alguna coneguda: “Compra’m el llibre, no?” El dia, atrafegat, va explicar.
Les ‘celebrities’ nacionalsAl costat, una mostra significativa del reduït star-system nacional: Hysteriofunk presenta llibre-disc (Forma). Lluís Cartes, Roger Casamajor, Oriol Vilella i Òscar Llauradó, amb vint anys a l’esquena com a banda. I per si sols no fos suficient, un altre dels rostres més coneguts que Andorra ha donat a les pantalles: Isak Férriz. Ell, acompanyant-los no sols com a fan sinó com a realitzador del curtmetratge sobre la banda que estrenarà en exclusiva la revista Enderrock el 3 de maig. “Sant Jordi és la festa de tots, una festa molt sana on s’ajunten cultura i vida social”, va dir Férriz, que ja portava a les mans els preceptius llibres: L’obra articulística d’Arseni Sugranyes, de David Gálvez, i el poemari d’Orobitg, a banda d’un títol amb més anys, Guies, espies, fugitius, de Claude Benet. Per a Casamajor, la Diada és “una festa sempre molt esperada, encara que normalment es treballa i la feina és meva per comprar la rosa de la dona i la filla”. Darrere, l’editor, Lluís Viu, celebrava la jornada, “que sempre és espectacular, una d’aquestes tradicions inventades però que ho aguanta tot, i n’hi hauria d’haver més al llarg de l’any”. Pel que fa a la gran oferta d’enguany, “molt content”, i per la pròpia, particularment satisfet “perquè crec que oferim qualitat”. Entre la munió de gent que passava per la fira, músics com Landry Riba. Obvi preguntar-li per la seva tria. Isabel de la Parte anava directa al poemari d’Orobitg. “Però hi ha gent que compra llibres tot l’any”, recordava, amb deix no exempt d’ironia. Santiago Pijuan i Hannelore Cuéllar també s’apropaven al firal amb una idea clara: el llibre de Gálvez, de qui ja van llegir els anteriors. I títols per als néts. L’exministra Susanna Vela i Ferran Goya, també es van mantenir fidels a la tradició. En ment, Juan José Millàs i Elvira Lindo. I carregat anava el també exministre de Cultura Albert Esteve, amb una bossa ben plena de llibres –entre els quals l’últim Eduard Mendoza– i l’aire distès.
LA 'PILOTA' DE TROBAR LLOC PER ALS FRESCOS, AL SOSTRE DEL COMÚ
Olga Gelabert es va estrenar pràcticament el Sant Jordi passat al capdavant del ministeri. D’aquest primer any valora “la capacitat que té la gent del ministeri per treballar amb pocs recursos, poc personal i la quantitat de feina que hi ha”. Entre els afers pendents destaca trobar una ubicació definitiva per als frescos de Santa Coloma. La pilota, va dir, està a les mans del comú de la capital. I el cònsol menor va explicar que estan “mirant totes les possibilitats que existeixen, que no són poques”, totes al voltant de l’església. I són els primers interessats a resoldre-ho “al més aviat possible”.