Un any condicional per a l’exmarit de Bruni
Corts condemna l’alemany per segrest parental, tal com reclamava l’acusació particular
La pena imposada al ciutadà alemany, exmarit de la psiquiatra infantil, és molt inferior al que pretenia l’acusació particular –sis anys de presó i sis mesos d’arrest– però el Tribunal de Corts li ha donat la raó concloent que l’acusat havia de ser condemnat per segrest parental. Durant la vista oral, celebrada a finals de març, la representació lletrada de Bruni va acusar en solitari. La fiscalia va defensar l’arxiu de la causa ja que Tinnemann ja havia estat jutjat a Alemanya pels fets i s’havia de respectar el principi que un ciutadà no pot ser jutjat dos vegades pels mateixos fets. La defensa de l’alemany va coincidir en la petició. Bruni no va acudir a la lectura de la sentència perquè està a Alemanya on tot just ahir també s’havia de celebrar una vista sobre la regulació del règim de visites que té amb la seva filla. L’advocat li va comunicar el resultat per telèfon tot just sortir de la sala de vistes on la secretària del Tribunal de Corts li havia notificat la resolució. El lletrat va explicar que li trametria la sentència perquè la facilités als tribunals alemanys i va recordar que la lluita de la mare és que la menor torni a Andorra a viure amb ella. Tanmateix, la resolució deixa la porta oberta perquè Bruni presenti una acció civil. La voluntat, tal com va recordar el seu lletrat, és formular una reclamació a l’Estat ja que considera que no va ser prou diligent en la cura de la menor. Els fets van succeir fa cinc anys, mentre la psiquiatra infantil de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell estava presa a la Comella. El motiu de l’empresonament era una petició d’extradició formulada per Alemanya i motivada per una denúncia del seu exmarit també per segrest parental. Bruni havia marxat amb la menor sense el consentiment del pare després que una primera sentència judicial –a Anglaterra, on llavors vivia el matrimoni– donés la custòdia a l’home. Uns fets que la mateixa Bruni va admetre a la vista del Tribunal de Corts, en ser interpel·lada per la fiscalia. Va adduir que ho va fer per protegir la seva filla i perquè la justícia no tenia en compte els seus arguments. Anys després Tinnemann va aprofitar l’empresonament de l’exparella i una visita que se li va autoritzar a la menor, que vivia a la Gavernera des que la mare havia estat ingressada a la Comella, per abandonar el país de manera il·legal amb la filla. Des de llavors la nena viu a Berlín amb el pare i Bruni –que finalment va abandonar la Comella un cop els tribunals andorrans van resoldre que no hi havia fonament per donar curs a l’extradició demanada per Alemanya– ha continuat les accions per recuperar la filla, que ara té 14 anys, i amb la qual manté contactes puntuals. En aquest temps, i tal com es va exposar durant el judici, els tribunals alemanys van condemnar Tinnemann al pagament d’una multa de 7.000 euros per segrest parental, la sentència a la qual es van agafar fiscalia i defensa per demanar l’arxiu de la causa al país. L’acusació particular va replicar que no es podia prendre en consideració perquè Tinnemann havia estat jutjat per un tipus de vista ràpida que requereix l’acord de totes les parts i no s’havia pres en consideració l’opinió de la mare de la menor. El Tribunal de Corts també ha considerat que procedia la condemna.