48868.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Si això és un pla per executar un robatori, em recorda més la banda de José Luis Torrente que la d’uns membres dels Pink Panthers.” Així ho resumia un dels advocats defensors dels quatre ciutadans serbis acusats de l’atracament de la joieria l’Art d’Or el 8 de novembre del 2014 en una de les seves intervencions al Tribunal de Corts. Ho feia després de tretze hores d’un judici que durant dos dies, dijous i divendres passat, va posar en relleu la poca traça dels dos joves que van confessar ser els autors del robatori i la inconsistència dels arguments per processar els altres dos acusats, un matrimoni serbi resident a Reus. Un judici que a més del quatre acusats va tenir un altre serbi, anomenat el Xino, de protagonista. Es tracta de la connexió entre els dos autors del robatori i el matrimoni, presumptes còmplices, i que no ha passat a disposició judicial. Per primer cop des que van ser detinguts, els dos lladres van explicar fil per randa què va succeir aquells dies de novembre. El jove que va robar les joies va indicar que va venir a parar al Principat amb l’objectiu de dirigir-se a Tolosa. Feia dos mesos que era a Barcelona. “Una ciutat molt perillosa on em vaig gastar els diners que portava en coses que no vull explicar”, va dir, per afegir que “em vaig gastar més de 3.000 euros en prostitutes i cocaïna”. Amb poc més de cinc euros a la butxaca va dormir dos dies a parcs del país esperant l’arribada del company, també des de Barcelona. Quan ho va fer el matí del 8 de novembre, el company ja havia robat un cotxe a la Seu d’Urgell per marxar fins a Tolosa. Aquell mateix matí, van dir al judici, van decidir fer el robatori i comprar una pistola de plàstic i unes ulleres fosques. A les 12 hores, 11 minuts i 11 segons entraven a la joieria l’Art d’Or, on van amenaçar les dues botigueres que hi havia i van estar arreplegant material durant cinc minuts. Mentre trencava els aparadors de la joieria, el primer dels joves es va fer un tall a la mà esquerra, deixant un rastre de sang fins al cotxe que havien aparcat al carrer Fiter i Rossell. Van fugir fins a la urbanització Comella Parc, on van deixar el vehicle, i van iniciar una excursió per la muntanya, primer fins Aixirivall i després fins a Juberri. Allà van ser detinguts dos dies després a poc més de 200 metres de la frontera quan ja s’havien desfet del botí. Un malferit a la mà. “El meu company em va salvar dos cops la vida”, va dir durant la vista. “No teníem res planejat, no sabíem que estàvem tan prop d’Espanya”, van dir. I no van poder fugir, malgrat que des de la tarda del dia 9 van disposar d’un segon vehicle que els va portar fins a Andorra el Xino amb la col·laboració del matrimoni. Aquí la història és complica. El cotxe, que va ser localitzat dies després per la policia, estava a nom de la dona de la parella. Va ser empresonada l’abril de l’any següent després de ser extradida per Espanya. La policia tenia intervingut el mòbil de l’home de la parella i quan va venir a Andor­ra dies després de la detenció de l’esposa i va contactar per telèfon amb un advocat del país va ser detingut després de visitar-lo. El jove que es va tallar la mà va dir que es va posar en contacte amb el Xino perquè sabia que coneixia un home que venia un cotxe. La tarda del robatori el va trucar perquè portés el vehicle fins a la Seu, pensant que podria fugir, però no va ser possible. El Xino i el marit van fer el viatge amb el cotxe des de Reus la nit del 8, però van tornar en no presentar-se el comprador. L’endemà, el jove va tornar a parlar amb el Xino i li va demanar que portés el cotxe i menjar fins a Aixirivall. El va enganyar dient que pagaria. Aquell matí, el Xino i el matrimoni van anar a Andorra en dos cotxes. El que es van quedar els atracadors i un altre per tornar a Reus. El matrimoni va assegurar que no sabia res del robatori i que només pensaven que hi havia un comprador. Van dir que només van portar el cotxe i que tampoc van comprar menjar. Per demostrar la seva innocència van recordar que el marit anar dos cops a Andorra després de l’atracament a buscar el vehicle, ja que no havia cobrat res. La fiscalia creu que tots cinc formaven una banda criminal.

tracking