Govern rep més de 300 peticions d’indemnització pel ‘cas BPA’
Govern ha rebut una trentena de peticions administratives per ser compensats per la intervenció de BPA i una agrupa 222 particulars
48878.jpg
Aquest és el volum de peticions administratives de compensació que s’han presentat a les quals Govern ha de contestar cap a mitjan maig, quan es compleixin els dos mesos des de l’entrada a tràmit dels expedients. En realitat, el nombre de demandes ronda la trentena, però hi ha part que són múltiples. Una, gestionada per un bufet d’advocats, agrupa 222 particulars. És la més nombrosa i acull clients de Banca Privada d’Andorra. I la que han presentat els accionistes majoritaris s’ha fet com a Successors d’Higini Cierco, amb una cinquantena de peticionaris entre persones físiques i jurídiques. Inclou els membres de la família i desenes de societats, tant d’Andorra com de l’exterior, incloent-ne de les Illes Verges, Belize o Panamà. Els accionistes majoritaris consideren que la intervenció no tan sols va causar un greu perjudici econòmic a la família, sinó també a totes les empreses i societats de l’entramat del Grup Cierco. Per aquest motiu la reclamació d’indemnització és tan àmplia. De la resta de demandants hi ha clients i també algun petit accionista. Els reclamants entenen que la intervenció de Banca Privada per part del Govern el març del 2015 els va causar un perjudici econòmic. El sistema estableix que en primer lloc s’ha de presentar una petició administrativa a l’executiu. Segons fonts properes al procés, es dóna per fet que el Govern o farà silenci administratiu o contestarà negativament. A partir d’aquest moment, el mes vinent, s’obrirà la porta perquè les reclamacions es facin per la via judicial.
Un any de prescripcióLes peticions es van presentar el març d’enguany per evitar que una interpretació jurídica del període de prescripció signifiqués que un cop passat un any des de la intervenció es consideri la demanda fora de termini. La legislació estableix que hi ha un any per reclamar que comença a comptar des que l’afectat és conscient que l’acte administratiu li causarà perjudici. Aquest és un principi elàstic perquè no tothom que va estar afectat havia d’assabentar-se el mateix dia de la intervenció. Com a mesura preventiva, però, bona part dels advocats implicats van instar els clients a presentar la reclamació abans que es complís l’any. S’entén, però, segons les mateixes fonts, que no tots els que han presentat la petició per via administrativa posteriorment decidiran anar fins als tribunals. Cal recordar que hi ha d’altres reclamacions en marxa a la justícia, tant dels accionistes majoritaris com de particulars als quals se’ls va fer marxa enrere una transferència després d’haver estat acceptada.
PERJUDICI EN ELS NEGOCIS EN NO PODER ACCEDIR LLIUREMENT ALS DINERS
Bona part de les reclamacions dels clients de Banca Privada que han seguit la via administrativa es basen en el fet que s’han vist greument perjudicats en no poder accedir als comptes. Seria el cas, per exemple, dels titulars d’empreses que es van veure amb dificultats per continuar l’activitat des del moment que es va restringir l’accés al capital. El model que s’ha presentat de reclamació és força similar perquè una part destacada dels reclamants estan representats pel mateix advocat. I hi ha casos de peticions d’un sol titular de compte i d’altres que han agrupat tres o quatre particulars per estalviar els costos legals de la reclamació. En alguns casos es posa de manifest que la limitació de treure 2.500 euros setmanals era insuficient per al funcionament de les persones afectades. En tots els casos es considera que és Govern el responsable del perjudici patit per haver decidit intervenir el banc i establir un corralito que limitava l’accés als diners. Aquesta mesura es va prendre per part de l’AREB per evitar que una sortida massiva del diners dels comptes (previsible després del pànic causat per la intervenció) derivés en una falta de liquiditat. Per donar marge que tothom en pogués treure una part es va establir un màxim.