DA, el PS i SDP tomben la proposta per professionalitzar el CSJ de Liberals

El Consell Superior de la Justícia (CSJ) continuarà sense estar integrat per experts en dret després que ahir la majoria de la comissió legislativa d’Interior votés finalment en contra de la proposta de Liberals d’Andorra (Ld’A) de “professionalització” de l’òrgan. Demòcrates per Andorra (DA), el Partit Socialdemòcrata (PS)?i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) van votar finalment en contra del canvi normatiu en considerar que no s’havia trobat “un redactat del text amb un consens prou ampli” i que no entrés “en contradicció amb la Constitució”, segons va assenyalar la presidenta de la comissió, la demòcrata Sofia Garrallà. Només Ld’A hi va votar a favor. La llei, així, quedarà en aquest punt igual que fins ara. El debat, celebrat en el marc de la modificació de la Llei qualificada de la justícia, havia girat entorn al nivell de formació que han de tenir els membres del Consell Superior de la?Justícia. Des de Ld’A es defensava que aquestes persones havien de tenir un alt nivell de coneixement del món del dret, un extrem que era compartit per la resta de grups. La dificultat, però, era no vulnerar la Constitució, que apunta que els membres han de ser “coneixedors” del món de la justícia. En aquest punt hi va haver dues línies de discussió a la comissió, segons van explicar fonts internes. D’una banda, entendre que el CSJ es professionalitzava mitjançant personal amb un alt nivell de coneixement del món del dret. De l’altra, que el concepte “coneixedor” implica que els membres de l’òrgan tan sols cal que tinguin nocions de dret, situació que permet obrir l’accés al càrrec a persones que no estiguin estretament lligades a aquest món. Finalment, es va acabar imposant aquesta darrera tesi, situació que fa que la llei es mantingui tal com ara. En els darrers dies diferents veus de l’entorn judicial s’havien pronunciat a favor i en contra de la modificació legal. Un exemple era Sophie Bellocq, la degana del Col·legi d’Advocats, que apostava clarament per la proposta liberal i opinava que “per gestionar el CSJ?en l’àmbit legislatiu és important que hi hagi professionals del dret”, a la vegada que creia que la interpretació de la Carta Magna havia d’anar en la línia que els components “coneguin bé” la justícia. En contraposició a Bellocq es va manifestar el president del CSJ, Enric Casadevall, partidari de no fer canvis en assegurar que “la tendència a Europa és posar més gent del món civil” que no pas del judicial. Complements salarialsA la comissió legislativa d’Interior sí que es va aprovar una modificació en els complements de batlles, magistrats i fiscals.?Garrallà va revelar que es regularan “sobre la base del progrés de la seva carrera” professional. Un altre aspecte que també es valorarà és la “productivitat”, que s’avaluarà segons dos criteris:?“Volum i qualitat.” Aquest darrer aspecte, tal com va comentar la presidenta de la comissió, es puntuarà en funció “del nombre de revocacions” que rebin els treballs dels professionals de la justícia. Pel que fa als salaris base, ara per ara quedaran congelats. Garrallà valora que amb aquests canvis “complim el que s’havia regulat fa un any” a la Llei qualificada de la justícia, que ja preveia aplicar aquests canvis més endavant.