Martí passa comptes amb Bartumeu i Pintat per BPA
El cap de Govern va carregar contra SDP i Liberals pels “atacs injustos” contra l’executiu per la gestió de la crisi de l’entitat bancària
Amb noms i cognoms, no es va estar de retreure els “atacs injustos” d’alguns membres de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i Liberals d’Andorra (Ld’A). Només se’n va salvar el Partit Socialdemòcrata (PS), encara que, fora del capítol de BPA, li va retreure “l’herència” què va deixar a les arques públiques durant el seu mandat. Martí va celebrar l’adquisició de Vall Banc per part de JC Flowers i que s’hagin pogut assolir les prioritats marcades quan va esclatar la crisi: garantir els dipòsits dels clients, els llocs de treball i l’estabilitat de la plaça financera. Va voler fer un repàs de com l’executiu havia gestionat l’afer i, en fer-ho, no es va estar de passar comptes. El president d’SDP, Jaume Bartumeu, va ser el primer. “Va preferir ser part del problema, en lloc de ser part de la solució”, va dir, fent referència a la contrarietat inicial de Bartumeu a la llei BPA. Després de recordar que és també l’advocat dels accionistes majoritaris de l’entitat, va acusar-lo de “dedicar-se a desprestigiar el nostre país, les seves institucions i el seu sistema financer”, i de “trair la seva trajectòria política i utilitzar el partit que presideix per a la seva batalla particular”. Al conseller general d’SDP Víctor Naudi li va retreure que declarés que l’executiu hagués actuat amb “indiferència” davant la nota verbal que la FinCEN va enviar, l’estiu del 2014 a l’executiu, i que Martí va remarcar que “es basava en les recomanacions de l’avaluació del Moneyval, ja complertes”. “Indiferència, senyor Naudi, és abstenir-se a la votació de les lleis per superar la quarta avaluació del Monyeval, com va fer vostè l’estiu passat”, va criticar, tot afegint que “indiferència és el més suau que es pot dir”. També per aquesta nota del 2014 va qüestionar la consellera liberal Carine Montaner, per un article d’opinió en el qual insistia que el Govern havia estat avisat. No obstant això, va ser al secretari general de Liberals, Amadeu Rossell, a qui més crítiques va adreçar, per les seves opinions públiques sobre el procés de resolució. “Només li va faltar acusar-nos de ser els responsables de la pesta negra, del terratrèmol de Lisboa i del canvi climàtic”, va exclamar. Per la seva part, al president del grup parlamentari, Josep Pintat, li va retreure que qualifiqués la darrera nota de la FinCEN de màrqueting. “No sóc un expert en màrqueting, però se m’acuden unes quantes idees millors per fer màrqueting i promoció abans de dir que el 20% d’un dels bancs del meu país està afectat per casos de blanqueig de capitals”.
PROPOSTA D'ESTUDIAR L'ENTRADA AL FONS MONETARI INTERNACIONAL
El cap de Govern va obrir la porta a “estudiar la possibilitat de convertir-nos en membre del Fons Monetari Internacional”. Va suggerir a la resta de forces polítiques de l’arc parlamentari la possibilitat de consensuar-ho conjuntament. Segons Martí, milloraria “la credibilitat internacional del nostre país”. A més, va recordar que permetria participar en el Moneyval, en el GRECO o en l’IOSCO. Paral·lelament, el cap de Govern va avançar la voluntat de professionalitzar el consell d’administració de l’INAF a causa de la necessitat d’assumir nous reptes, com ara supervisió de les companyies d’assegurances. Va anunciar la creació d’un projecte de llei per obrir els càrrecs de direcció a persones no andorranes, altament qualificades.
MODIFICAR EL CODI PENAL PER INCLOURE EL DELICTE FISCAL
Entre els canvis anunciats per Toni Martí pels tres anys que li resten de legislatura hi ha la inclusió del delicte fiscal al Codi Penal. Martí va reconèixer que quan no hi havia impostos directes “era comprensible”, però ara “tenim un sistema fiscal i som els primers interessats a fer que aquest sistema fiscal es compleixi”. Va voler remarcar que la tipificació del delicte “no és per voracitat recaptatòria”, sinó perquè “per poder mantenir un sistema fiscal d’intensitat moderada com el nostre, el primer que hem de fer és complir-lo”. La tipificació del delicte fiscal és un dels nous mecanismes que preveu l’executiu per dotar de més recursos i més especialitzats la UIFand i demostrar “transparència” en l’àmbit internacional.