Formar part de l’FMI tindria un cost d’uns 30 milions d’euros

El cap de Govern defensa l’ingrés del país per “la credibilitat internacional que donaria a Andorra”

48984.jpg

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La proposta que va fer dimecres el cap de Govern, Toni Martí, que Andorra formi part del Fons Monetari Internacional (FMI) va ser ben rebuda per tots els grups parlamentaris. En el torn de rèplica a les intervencions dels portaveus de les diferents bancades, el cap de l’executiu va defensar formar part de l’FMI per “la credibilitat internacional que donaria a Andorra”, malgrat que va explicar que pel cap baix ser membre d’aquesta institució internacional de foment de la cooperació monetària tindria un cost per al Principat d’uns 30 milions d’euros. Tot i això, hi va afegir que el fet de no disposar d’un banc central andor­rà pot fer estalviar entre uns 10 i 12 milions l’ingrés a l’FMI. I és que Martí veu molt complicat que el país es pugui dotar d’un banc central andorrà com va proposar ahir el president del grup liberal, Josep Pintat. “No som emissors de moneda, ni tenim el múscul necessari”, va assenyalar el cap de Govern, que va apostar per estudiar la possibilitat que el supervisor andorrà pugui estar tutelat per un supervisor europeu, com a primer pas per poder disposar del Banc Central Europeu com a recurs d’última instància, i fins i tot incloure aquesta possibilitat dins de l’acord d’associació. Tots els grups estan d’acord en l’ingrés a l’FMI, però alguns van retreure al Govern que fa tard. Va ser el cas del conseller general d’SDP Víctor Naudi, que va recordar a Martí que “sou un especialista a incomplir les resolucions del Consell General. Ara proposeu un acostament a l’FMI quan fa sis mesos que la cambra us ho va encomanar i no heu fet res”. I Pintat també va fer memòria per recordar que l’octubre del 2015 els 28 consellers generals van aprovar una proposta de resolució on s’encomanava al Govern estudiar l’adhesió del Principat a l’FMI i al Banc de Pagaments Internacional i gaudir d’una supervisió bancària internacional. “Desitgem no haver d’esperar fins al proper discurs d’orientació política per comprovar que el Govern no ha avançat”, va dir el polític liberal. L’oposició també va criticar l’anunci de Martí d’acabar amb l’IGI reduït i amb algunes deduccions. El conseller general i president del grup parlamentari mixt, Pere López, va retreure al cap de Govern que “ja li vam dir que les deduccions no anaven pel bon camí i eren excessivament generoses”. Des d’SDP, Naudi va lamentar que “ara s’han de tocar unes exempcions i unes rebaixes de l’IGI que ja vam denunciar i això genera inseguretat jurídica”.

EL TRIBUNAL DE COMPTES PODRÀ POSAR EN MANS DE LA FISCALIA ELS FETS MÉS GREUS

El Consell General va aprovar ahir 7 de les 12 propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris. Destaca la demanda del PS d’establir mecanismes de sancions i de demanda de responsabilitats quan alguna administració cometi irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes, i que aquest pugui posar en mans de la fiscalia fets greus. També es va aprovar que Govern estudiï la possibilitat que la cotització dels autònoms es calculi en funció dels seus ingressos o en funció del sou mitjà de cada sector; que Espanya obri els dos carrils de sortida per la frontera del riu Runer; l’estudi i la ratificació dels nous preceptes de la Carta Social Europea i el protocol addicional sobre reclamacions col·lectives; analitzar la signatura i ratificació del conveni del Consell d’Europa sobre la falsificació de medicaments; fer els passos necessaris per acollir una vintena de refugiats de la guerra de Síria, o crear noves deduccions fiscals per creació de llocs de treball, per plusvàlues i per impostos comunals. En canvi, es va rebutjar instar el Govern a aplicar rigorosament totes les lleis; introduir memòries d’impacte de gènere a tots els projectes de llei; tenir una paritat del 33% en tots els organismes en tres mesos; requerir el Tribunal de Comptes a publicar els objectius de sostenibilitat financera de l’administració en un mes; fer una auditoria de gestió del SAAS en 6 mesos, i presentar un estudi d’impacte sobre l’acord d’associació en mig any.

tracking