Naturlandia suma 8,5 milions negatius els últims quatre anys
Naturlandia porta la parròquia a superar el límit màxim d’endeutament.
49023.jpg
Aquests números vermells s’han acabat tapant amb diferents crèdits que ha fet el comú lauredià i que han portat la parròquia a superar el límit màxim d’endeutament. Cal recordar que un comú no pot superar un deute superior al 200% dels seus ingressos. En cas contrari la legislació estableix que s’han de suspendre les transferències per part de Govern. En una situació similar es va trobar la Massana, obligant a un pla de refinançament de Pal-Arinsal amb la banca articulat pel Govern. Els vuit milions i mig vénen pels tres crèdits d’entre 1,4 i 1,2 milions d’euros que el comú va fer entre 2012 i 2014, per donar liquiditat al parc. Durant l’any passat n’hi van haver dos més. Un de 200.000 euros i un de mig milió, en la darrera decisió de Montse Gil com a cònsol major i que va provocar una forta polèmica. Per acabar, l’actual corporació davant del forat econòmic de Camprabassa, els plets que segurament es perdran a la Batlia per l’impagament a proveïdors i la falta de liquiditat per pagar fins i tot les nòmines dels treballadors va aprovar un nou préstec de 3,5 milions d’euros. En total, uns 8,5 milions en quatre anys. I cal recordar que el comú anterior va condonar un deute de 5,1 milions a Naturlandia a canvi de quedar-se accions del parc. Unes accions que segons fonts dels demòcrates lauredians “tothom sap que no valen res, com a mínim avui en dia, perquè el parc és una màquina de perdre diners i per tant ningú les vol; això no ha estat una compra d’accions sinó una condonació de deute sense res de valor a canvi”. La majoria comunal ja ha començat a rebre les primeres crítiques, davant la sensació generalitzada que en cinc mesos han estat incapaços de fer res. Les mateixes fonts properes als demòcrates lauredians qualifiquen de “decebedora” la impressió que els ciutadans lauredians “que es van atrevir a trencar el monocultiu d’UL” s’estan enduent per la falta d’accions per part de Laurèdia en Comú. El parc continua a hores d’ara sent un “pou sense fons” que segueix arrossegant el comú “cap a la ruïna”. En aquesta línia, se sobreentén “que cal un mínim de temps per començar a actuar, però estan passant els mesos i és de sentit comú com a mínim agafar algunes mesures d’urgència que aturin la sagnia”.
Quin és el deute?A aquest desencís i desconcert dins de les pròpies files s’afegeix el fet que els comptes del 2015 encara no s’han tancat i a hores d’ara excepte el nucli més dur de la nova majoria es desconeix quin és el deute lauredià. Totes les fonts consultades tenen clar que està per sobre del 200% i, per tant, supera el límit màxim d’endeutament (a finals del 2014 ja estava per damunt) però la xifra final no està clara. L’auditoria del 2015 no estaria encara finalitzada del tot pel “camp de mines” que va deixar la corporació anterior on “surten factures de sota les pedres i no para de venir gent a reclamar impagaments de l’anterior comú”. L’auditoria és la peça clau per determinar quin és l’estat real de les arques i de quant se supera el límit de deute.
EL PARC ARRIBA A TENIR ELS MATEIXOS EMPLEATS QUE EL COMÚ
Les queixes de diferents polítics al voltant de Laurèdia en Comú se centren que el comú està tardant tant que quan vulgui presentar la situació i explicar el pla d’actuació ja no podrà acusar Gil i Torrentallé de ser els grans culpables. Segons les mateixes fonts, “un cop que ha passat mig any de mandat i has aprovat 3,5 milions d’euros que encara faran pujar més el deute i no has fet res per redreçar la situació passes a ser tan culpable com Gil i Torrentallé”. Fonts properes al comú lauredià van indicar que el nombre de treballadors al qual s’ha arribat és molt alt, amb puntes en temporada alta de prop de 150 empleats. Aquesta xifra seria similar a la del comú lauredià. La quantitat s’ha elevat molt a causa que s’estan oferint prop d’una trenta d’activitats i encara que el nombre de visitants ha augmentat el de despeses també, i a un ritme més alt. D’altra banda, fonts properes al Govern van explicar que dins de l’executiu hi ha preocupació per la situació dels comptes comunals i que si fins ara no se li ha dedicat més atenció directe “ha estat perquè l’afer BPA fins ara s’ha menjat bona part del temps”. Afegeixen que “Toni Martí ja s’ha reunit amb el cònsol Josep Vila i s’ha tractat la situació econòmica amb una evident preocupació per la possibilitat que la superació del límit de deute obri un escenari difícil de resoldre. Des de l’executiu es confia que la nova majoria laurediana tingui un “bon pla” per redreçar l’economia parroquial durant aquest mandat. Des de les fonts properes a l’executiu també es lamenta que no s’estigui actuant amb major celeritat des del comú un cop ja han de tenir clar que calen mesures urgents i decisions difícils.