Passió sardanista

Un Centre de Congressos gairebé ple. I aplaudiments fervorosos al final de cada peça. Les més de 900 persones que va aconseguir reunir ahir la celebració de la final-concert del concurs La sardana de l’any van fer evident que aquesta dansa aixeca passions. Entre el públic, majoritàriament, gent vinguda de Catalunya i també públic del país que es mostraven encantats d’haver pogut comptar amb l’esdeveniment. “Ha faltat publicitat. És un acte fantàstic però d’Andorra en som quatre”, es lamentava la Maribel abans d’iniciar-se el concert. De la seva banda, el Josep Maria, de Rubí, assegurava que els aficionats sardanistes “és com si fossin la meva família”, i és que sovint es van trobant en els diferents aplecs que se celebren, “tant a Catalunya com a l’estranger”. Els assistents van poder escoltar, durant una hora, les deu peces que havien arribat a la final, interpretades per la cobla Jovenívola de Sabadell. En acabar, va ser el torn de les votacions per decidir el premi popular a La sardana de l’any. “Hi ha hagut molts dubtes, la gent no sabia qui votar”, posava de manifest el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, que assegurava que aquesta era “una mostra del bon nivell dels compositors, que el concurs té futur i que la sardana és moderna i important”. També hi havia qui no va tenir dubtes a l’hora de votar. La Maria Pilar no s’amagava que havia donat el seu vot a Compartint emocions perquè el seu compositor, Josep Coll, “ens ha fet sardanes per a l’agrupació d’Organyà”, el seu poble d’origen malgrat que viu al Principat. I també va optar per la mateixa el Manel. “És la nostra”, assegurava, fent referència al fet que es tracta d’una peça dedicada a la celebració dels 40 anys de l’Agrupació Sardanista de Sant Joan de les Abadesses, el seu poble. Al final el premi va ser per a Trenta i cinquanta a Bellvitge, de Joan Jordi Beumala. I entre els més satisfets, Daniel Pérez, president de l’Agrupació Sardanista Andorrana: “no sé on posar-me en veure tanta gent”.