Educació canina i humana

La rutina és sempre la mateixa. Arribar a La Central, agafar el material, prepara-ho i sortir al Parc Central per començar les activitats. Ahir, però, sis joves que han participat en la primera edició del projecte educatiu que s’ha desenvolupat conjuntament amb l’Associació Canina d’Andorra (ACANA), van haver de quedar-se a l’interior perquè la pluja va impedir fer la sessió a l’exterior. Les eines de treball: unes barres, un cercle i uns punts per dibuixar un circuit a terra. Els joves es posen per parelles i amb l’ajuda de la presidenta d’ACANA, Anna Marquès, que actua com a educadora, comença l’acció. “Treballem l’educació canina en positiu, donant un premi quan l’animal fa el que se li demana”, explica. I els nanos de seguida mostren les seves habilitats. Aquesta setmana acaben les 43 sessions del projecte i es nota l’estima que tenen al gos i que han après bé el que han de fer. L’animal salta, camina i s’asseu seguint les seves instruccions. “El gos és l’element motivador”, destaca l’Anna, que assegura que a més de treballar el respecte cap als animals, “també treballen el respecte cap als companys i els altres membres del centre, la cooperació, la comunicació, i es treballen rutines. La idea és que ho traslladin al seu dia a dia. Que vegin que amb bones actituds també s’aconsegueixen coses”. I els participants, que han estat constants durant tot el curs, asseguren que estan encantats amb l’experiència. “M’agrada fer moltes coses i m’agraden molt els gossos. Els ensenyem a obeir”, remarcava l’Alberto Herrera. El Ricardo Portas, de la seva banda, admetia que no freqüenta massa La Central “però vinc perquè em va animar una de les treballadores i perquè jo no tinc gos i així puc passar una estona amb ells. Mola poder compartir afició amb els companys”. En canvi, la Lara Baraja confessa que “quasi visc aquí, vinc cada tarda”. Té dos gossos a casa, i ha pogut aprendre algunes tècniques per ensinistrar-los, si bé admet que “a casa ho he intentat, però no ha anat bé”. Els joves han pogut treballar també aspectes com la integració, ja que entre els participants hi havia alguns joves amb discapacitat. “Ells potser necessitaven més ajuda, però s’han defensat molt bé i la resta els han ajudat”, destacava l’Anna, assegurant que “l’evolució s’ha notat. Al principi entre els que no es coneixien pràcticament no parlaven i al cap d’un temps veus que de sobte, un necessita ajuda i algú de seguida es presta a donar un cop de mà”. El projecte s’ha pogut tirar endavant gràcies a una subvenció de Govern i la voluntat seria donar-li continuïtat.