Registrades 13 unions civils en el primer any de la llei
Segueixen caient els matrimonis canònics, que arriben al mínim des que es donen dades
49103.jpg
Durant el primer any d’implantació de les unions civils al país se’n van formalitzar 13, després que la llei s’aprovés el novembre del 2014 i la primera unió es realitzés el març de l’any passat. D’aquestes 13 unions civils, set van correspondre a parelles masculines i sis a femenines, segons es desprèn de la memòria d’activitats del registre civil. Aquesta nova modalitat de consolidació d’una relació va fer que les unions estables de parella descendissin notablement, tal com es va apuntar des de l’administració. En concret, es va passar de 66 a les 48 del 2015, de les quals tan sols dues van ser de persones del mateix sexe.
Menys per l'esglésiaLa tendència dels últims temps de casar-se cada vegada més pel civil i no per l’església es va consolidar el 2015. Per cinquè any consecutiu el nombre de matrimonis civils celebrats a Andorra va augmentar, arribant als 247 –incloent també les unions civils–, fet que suposa el 87% del total, mentre que els canònics van quedar-se en 38 (13%), la xifra més baixa des del 2007, data des de la qual el registre civil facilita les dades. Destaca especialment el cas d’Ordino, on únicament es va celebrar un matrimoni canònic, però en canvi es van formalitzar tres unions civils. És l’única parròquia on hi va haver més bodes homosexuals que no pas catòliques. Per contra, les separacions al Principat van baixar notablement. De les 135 del 2014 es va passar a les 87 de l’any passat. En canvi, els divorcis van créixer dels 73 als també 87. A més, es van produir dues reconciliacions, que van anul·lar les sentències de separació dictades prèviament per la Batllia. Pel que fa als naixements, al país se’n van registrar un total de 602, 16 més que l’any 2014. Com ha estat habitual en els darrers anys, van néixer unes quantes nenes més que nens. En referència als progenitors, el 58% estaven casats –351–, mentre que la resta van ser de 241 pares no casats i de 10 mares solteres. Precisament l’edat de les mares és un altre component que apareix a la informació facilitada pel registre civil. La mitjana d’edat va ser de 34,09 anys, de les quals la més jove en tenia 15 i la més gran 52. La franja més habitual a l’hora de tenir nens va anar dels 27 anys als 42, sent els 35 anys l’edat més habitual de les mares per parir. Analitzant les dades per nacionalitats, tan sols un 35% són fills d’andorrans, encara que són els més nombrosos. Els segueixen els espanyols –26%– i portuguesos –21%–, mentre que els pares francesos representen només un 3% del total.
LUCAS I ALBA, ELS NOMS MÉS POSATS
Lucas per als nens, i Alba per a les nenes, van ser els noms més posats pels pares que van tenir fills a Andorra durant l’any passat. Pel que fa als infants del gènere masculí, a banda de Lucas també van tenir èxit Nil, Martí, Èric, Adrià, Enzo, Liam, Rodrigo, Àlex i Biel. En el cas de les nenes, el Top 10 el van completar Janna, Lia, Aina, Ainoa, Júlia, Laia, Lara, Maria i Martina. A banda, al registre civil es van tramitar 26 peticions de canvi de nom o cognom, bé fos per voluntat o per corregir alguna errada, així com 15 inversions de cognoms.
RÈCORD D'INCINERACIONS
Les defuncions van incrementar-se l’any passat en relació amb els dos exercicis anteriors i es va arribar a les 302. D’aquestes defuncions, 16 es van produir a l’estranger. De les 286 restants, en 132 casos es va incinerar el cadàver, la xifra més alta des que el registre civil facilita dades. Per nacionalitats, el nombre més elevat de difunts correspon a ciutadans amb passaport espanyol. En concret, 134, pels 109 andorrans. Molt lluny dels 13 francesos, 10 britànics o 7 portuguesos que van perdre la vida. Per sexes, van morir 153 homes i 133 dones.