El Consel d'Europa reclama una estratègia nacional per a la protecció dels infants

Aquesta és una de les principals conclusions de Nils Muinieks, el comissari europeu per als Drets Humans del Consell d'Europa, després de la seva estada d'avaluació a Andorra. El comissari, de fet, ha encoratjat les autoritats del país a dissenyar i implementar una estratègia nacional per a la protecció dels drets de l'infant, en estreta cooperació amb totes les parts interessades pertinents, incloses les de la societat civil. I que hauria d'estar basada en "informació fiable i actualitzada" sobre la situació dels nens en diferents àrees i alhora hauria de millorar tant la coordinació dels serveis prestats i el coneixement dels drets de l'infant en la societat en general.

Ha posat èmfasi que l'estratègia podria basar-se en els èxits recents i recorda com, per exemple, Andorra es va adherir al Conveni de Lanzarote en la protecció dels nens contra l'abús sexual i l'explotació sexual i en la Convenció de l'ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que consagra els drets importants per els nens amb discapacitats , també va aprovar una llei que prohibeix el càstig corporal dels nens en tots els entorns i proporciona als nens amb accés directe a recursos com ara el Raonador del Ciutadà.

Pel que fa als drets de la dona, el comissari insta les autoritats a adoptar ràpidament una llei general contra la discriminació, que proporciona una protecció eficaç contra la discriminació basada en una àmplia varietat de motius, incloent el gènere. Un òrgan independent amb facultats adequades també hauria d'ajudar en l'aplicació d'aquesta legislació, en particular vigilància de la discriminació i facilitant l'accés a recursos efectius per les víctimes. D'altra banda, el comissari anima les autoritats a comprometre amb el sector privat, en particular el sector bancari, per trobar maneres d'esmenar les desigualtats observades i la discriminació que s'enfronten moltes dones que treballen en aquest sector.

El Comissionat també ha debatut mesures per protegir les dones víctimes de la violència domèstica, un problema que, recorda, "persisteix a Andorra com a la resta d'Europa". Ha aplaudit l'adhesió d'Andorra al Conveni del Consell d'Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica i l'adopció, el 2015, d'una llei integral sobre la violència contra les dones. "El repte és ara perquè aquests compromisos a la vida", ha subratllat el comissari. Algunes mesures ja estan al seu lloc, com a professionals capacitats que donen suport a les víctimes i els refugis per a dones víctimes de la violència, un dels quals el Comissionat va visitar. "No obstant això, hi ha una necessitat de més mesures i una millor coordinació, hi ha dues qüestions que s'espera ser abordats per la comissió interministerial creada recentment sobre la violència contra les dones.

Pel que fa a l'avortament, Muinieks ha assenyalat que Andorra té un dels marcs legals més restrictives arreu d'Europa. Mentre que és conscient de les dificultats per canviar la situació vinculada a l'estructura institucional del país i la interpretació de la Constitució, el Comissionat espera que els futurs debats sobre l'avortament conduiran al seu despenalització, almenys en el cas dels riscos per a la la salut de la mare, l'anomalia fetal greu i violació o incest.

Finalment, lloa l'existència d'una institució del Raonador "ben establerta" i independent. Considera que la institució ha de ser capaç de complir la funció d'un mecanisme nacional de prevenció de la tortura, un cop Andorra ratifica el Protocol Facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura (OPCAT). També s'ha referit a la necessitat de continuar l'avançament cap a l'enfortiment del marc institucional per a la protecció dels drets humans. Atès, conclou, que els debats sobre una llei sobre la igualtat i contra la discriminació segueixen, això inclou la creació d'una nova institució independent o l'ampliació del mandat de la Defensoria del Poble per cobrir aquests temes.