Els Cierco recuperen l’art

Una part de les obres d’art que els germans Cierco tenien a l’antiga seu de BPA a l’avinguda Carlemany d’Escaldes, ara Vall Banc, ja no són a les parets. Durant la jornada d’ahir van ser catalogades, analitzades, curosament embolicades i traslladades cap a Indústries Montanya, empresa propietat dels socis majoritaris de l’entitat, a la carretera de la Comella. Una ubicació molt provisional abans de recol·locar-les en un altre indret. El trasllat va durar una mica més de tres hores. Cap a les tres de la tarda un camió va aparcar a tocar de l’entrada del pàrquing que utilitzen alguns treballadors de Vall Banc i d’altres empreses de la zona, i que es troba situat al carrer Sant Antoni. Just al costat també de l’escultura del Gran Latent, de Jaume Plensa, que fins fa uns dies estava presidida per un cartell de Banca Privada d’Andorra que ha estat retirat, però del qual encara se n’intueixen les lletres que han quedat marcades a la paret. Del vehicle en van baixar tres transportistes que van enfilar cap a l’interior de l’aparcament en direcció cap a les oficines de l’entitat. Vint minuts més tard en van sortir, però tan sols per agafar rotlles de plàstic d’embalar de la camioneta. Des de llavors i durant més d’un parell d’hores, quietud quasi total. Només moviments d’una furgoneta, també d’Indústries Montanya, que va entrar i sortir un parell de vegades, a priori sense càrrega. Finalment es va establir a la cinquena planta del pàrquing, cap a les 16.45 hores, des d’on s’hi van carregar una seixantena d’obres d’art de volum reduït, segons van explicar algunes fonts. A l’interior de la seu, però, hi havia activitat. Tal com van relatar fonts coneixedores, un notari, representants d’empreses asseguradores i la secretària personal dels Cierco inventariaven i vigilaven la retirada de les obres de les parets, l’inventariat, l’embalatge i el transport. No va ser fins a les 17.45 hores que dos dels treballadors van sortir carregats amb un quadre de dimensions importants, aproximadament d’1,5 metres quadrats, que van car­regar a la camioneta amb cura i esforç pel pes. “És un Tàpies això!”, va exclamar un d’ells. Van repetir l’operació dues vegades més, tot i no saber ben bé quines peces duien. La totalitat de la col·lecció no va ser transportada. Segons van apuntar, caldran més viatges. Una escultura de vidre de Plensa, per exemple, van comentar que s’hauria de treure per parts. Pocs minuts després de les sis de la tarda, els dos vehicles van marxar.