“Al país hi ha cert acord per no veure que es va a avortar a fora”

Creu que hi ha discriminació?Sembla que al sector públic no hi ha diferències salarials, però al privat la diferència és força gran, especialment al sector financer. Per això caldria involucrar-lo en la discussió sobre la igualtat de gènere, la discriminació, el fet que les dones no ascendeixin igual que els homes o no rebin el mateix salari. Alhora, hem d’involucrar més en aquestes discussions el parlament, el Raonador i les ONG.

Creu que s’ataca la violència de gènere amb prou garanties?Hi ha molt bones pràctiques: llars d’acollida, professionals formats, s’ha ratificat la convenció d’Istanbul i es vol activar un comitè interministerial per millorar la coordinació entre els diferfents sectors, que serà molt bo.

El Consell d’Europa ha instat el país a despenalitzar l’avortament en reiterades ocasions però la situació no s’ha mogut ni un centímetre. Què en pensa?Entenc totes les sensibilitats lligades al fet que el bisbe sigui Copríncep i a la interpretació de la Constitució, però Andorra ressalta per tenir una de les lleis més restrictives d’Europa en aquest àmbit. Sé que la qüestió s’ha discutit i ja s’ha tancat però espero que quan es torni a plantejar es consideri almenys despenalitzar l’avortament en els supòsits bàsics. Estic d’acord amb l’ONU que el focus s’hauria de centrar a evitar embarassos no desitjats i no pas a limitar les opcions de tria de la dona.

Creu que el Govern s’escuda en el Copríncep episcopal per no afrontar la qüestió?No n’he tingut la sensació. Entenc que la majoria de dones que volen avortar van a Espanya a França i hi ha una mena de compromís de no veure-ho, de mirar cap a un altre costat. I si això ja li va bé a tothom i funciona és difícil per mi venir i dir que es canviï. Però la tendència a Europa és a despenalitzar i Andorra ho segueix mantenint.

En general s’ha millorat en drets humans des de la darrera avaluació el 2012?La meva impressió és que moltes recomanacions que es van fer s’han implementat i s’han ratificat convencions com la d’Istanbul: ara la tasca és portar aquestes convencions a la vida!

Però la sensació que queda és que tot plegat es queda en signatura de textos i prou... És una crítica que també he sentit al voltant de la legislació. Legislar és bo però la implementació és llarguíssima. Ratificar convencions és bo perquè pots comparar les teves pràctiques amb la d’altres països i el procés de comparativa i diàleg és útil per veure on pots millorar.

El Consell d’Europa també ha insistit que cal repensar els 20 anys de residència per obtenir la nacionalitat però s’ha fet cas omís. Com ho veu?El que m’han argumentat les autoritats és que accedir a la nacionalitat per altres vies és relativament fàcil. Crec que 20 anys és massa temps, l’estàndard a Europa és molt menor, 5 o 10 com a màxim. Però aquí crec que hi ha un enorme debat que sembla molt difícil de canviar.

També ha analitzat la situació de la infància. Se li respecten els drets?Andorra té un sistema exemplar d’educació inclusiva. M’he quedat molt impressionat amb el que he vist a les escoles, infants amb discapacitats que estan aprenent amb la resta, classes per ajudar a adaptar els nouvinguts i una molt bona educació en drets humans: el país té molt a ensenyar als altres.

Algun punt a millorar?Cal una estratègia coordinada a llarg termini dels drets dels infants perquè falten moltes dades.

Per exemple? Quan analitzo la situació dels nens en altres països em fixo en l’impacte de la crisi en els infants, m’informo sobre la pobresa infantil, els nens que no estan escolaritzats o que pateixen violència i disposo de dades. Aquí hi ha un buit i em sembla que és una situació perllongada en el temps. I una estratègia nacional ajudaria i cal treballar-hi.