“A la majoria de muntanyes d’Andorra hi pot pujar tothom”

Està preparant un llibre sobre Andorra. Què té de diferent respecte als que s’han publicat fins ara?Que és la Bíblia de les muntanyes d’Andorra. Són 86 itineraris, en més de 120 muntanyes i 60 estanys. Fins ara hi havia coses escrites sobre sobre el país, però tant complet no hi ha res.

Quan sortirà?A la tardor i en quatre idiomes.

A qui va adreçat?Des de famílies a excursionistes, muntanyencs, escaladors, alpinistes... És per a tothom. Principalment és un llibre per caminar i per fer a l’estiu, de juny a octubre. També en vull preparar un per fer sobre la neu, però serà més endavant.

Són cims complicats?No, la majoria els pot fer tothom. Amb un mínim de preparació ja n’hi ha prou. Alguns estanys es poden fer només en 20 minuts. En canvi altres cims requereixen set o vuit hores. Això sí, totes són rutes d’un dia. Hi ha poques crestes que siguin realment difícils, com la del Cataperdís. A més, al llibre marco la dificultat de les ascensions amb una, dues o tres estrelles.

A banda de la dificultat també hi ha una explicació?Cada itinerari tindrà un mapa orientatiu, una descripció de la ruta, un parell de fotografies i una fitxa tècnica, que inclourà el nom de la muntanya, la durada, el desnivell positiu i el material necessari per fer-la.

La part gràfica deu ser important, tenint en compte la temàtica...Calculo que a l’apartat de les rutes sortiran aproximadament 170 fotografies. A més a més, també n’hi haurà a la primera part del llibre, que tindrà una presentació, tres pròlegs fets per tres persones importants en la meva vida, una miniguia del país i una mica d’història d’Andorra. El llibre se n’anirà cap a les 300 pàgines.

Quant temps li ha portat fer-lo?Des del moment en què realment m’hi vaig posar, han estat tres mesos. Vaig començar-lo al novembre, però el vaig deixar unes setmanes, i no va ser fins al desembre que vaig escriure de veritat. Havia quedat amb l’editorial que l’entregaria al gener i els hi vaig donar un mes més tard al final. L’últim mes i mig, per això, va ser intens, amb dies que escrivia sis o set itineraris. Al final se’m va fer pesat fins i tot. Crec que és el llibre que m’ha costat més fer.

De llibres, n’ha fet molts.Serà el 39è. El primer me’l van publicar el 1994. Va ser una guia de la vall de Cardós. També n’he fet del Pirineu català, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, guies, novel·les, llibres de viatges...

A banda d’escriptor també és alpinista. Andorra és un bon lloc per entrenar-se?És un lloc fantàstic.

Encara que l’alçada no sigui especialment alta?No vol dir res això. A Pal estic a 1.615 metres i t’asseguro que la majoria d’alpinistes del món no viuen a tanta alçada.

I a l’hora de fer cims de 8.000 metres no és un inconvenient?Es nota, lògicament. Però el meu cos ja està habituat a l’aclimatació i a estar a un mínim d’alçada. Veurem si el mig any que fa que visc a Pal em serveix per accelerar el procés per al futur. Tot i això, cada cos és un món. Pràcticament tothom pot fer cims de 3.000 o 4.000 metres. A partir dels 6.000 és quan comencen els problemes.

Quin és el proper gran repte que prepara?En tinc un per al gener de l’any que ve. Amb un amic de Barcelona volem anar a fer la travessa del massís del Muztagh Ata, a la regió xinesa de Xinjiang. La muntanya té la mateixa extensió que tot Andorra! I hi ha un vessant que es pot fer amb esquís. És el cim més alt del món que es pot fer íntegrament esquiant. Són quasi 7.600 metres d’alçada.

En quants dies?La idea és fer la travessa dels tres pics de més de 7.000 metres que té. Són uns deu dies de ruta i, comptant l’aclimatació, en total en són 30 o 40. Però la gran particularitat és que volem fer-ho a l’hivern, cosa que no ha fet mai ningú. Tampoc s’han encadenat mai tres cims de 7.000 metres a l’hivern. Tècnicament no és res de l’altre món, però requereix una aclimatació i una forma física brutals.

Farà fred!Estem parlant d’unes temperatures de -45ºC. És molt fred, sí. Jo he estat a l’altra banda del massís i és una zona molt dura. A 400 quilòmetres hi ha els cims de 8.000 metres de l’Himàlaia. De fet és un lloc més fred que el Nepal.

I com s’aclimata un a això?Segurament el que farem abans és anar al Marroc i pujar el Toubkal tres o quatre vegades seguides. És el cim més alt de l’Atles, de 4.167 metres. Almenys estarem aclimatats al que és el camp base. Tot plegat és un repte que m’atreu molt i que ja fa anys que tinc al cap. De fet dubtava entre fer això o la travessa en solitari de l’Antàrtida. Però com que vaig trobar aquest amic ho vam decidir així. L’Antàrtida queda per a finals de l’any que ve.

En l’alpinisme fer anys és un inconvenient?Tinc 52 anys i per ara no és cap problema. Em dóna més experiència i veig les coses diferents que abans.

A partir de quina edat seria un problema?Hi ha un espanyol, el Carlos Soria, que amb 77 anys ha pujat a l’Annapurna, que fa més de 8.000 metres. Hi ha altres alpinistes que passen dels 60, com l’Òscar Cadiach, que en té 64. Si et cuides, pots tirar.