“Que Arcalís sigui sostenible no és qüestió d'inversions milionàries”

Arcalís ha tancat amb 193.000 dies d’esquí i un increment del 14%, unes xifres molt importants.

Hem tingut una pujada del 14% d’ocupació i de l’11% en el consum del client i això genera unes xifres no direm que positives, perquè encara no podem dir positives a Arcalís. Quan em demanem si la temporada ha anat bé dic que no, que ha anat menys malament perquè hem de ser realistes i encara no som una estació d’esquí rendible que es pugui autosustentar. Ens queda molt camí per recórrer però sembla que estem en el correcte.

Quins elements han fet que la temporada hagi anat bé?

Hi ha hagut una sèrie de variables que al final han acabat donant aquest resultat. Variables que podem controlar, com haver generat un forfet de temporada baixa per a Vallnord Ordino-Arcalís que és de 29,5 euros, i ho hem notat molt positivament. L’ocupació de l’estació de dilluns a divendres, que és quelcom que patim molt, ha canviat gràcies a aquest preu, que és el que considerem correcte per a aquestes dates, i que ha fet que puguem competir de manera molt més clara amb estacions que estaven en aquest rang de preu, algunes del Pirineu català i del francès més proper.

Això ha portat més esquiadors aquesta temporada?

Hem passat a ser una opció perquè abans, quan la gent mirava els preus per pujar a esquiar un dia a una estació amb 27 quilòmetres, s’escapava una mica, i tampoc és que tinguem els restaurants més renovats i les instal·lacions més modernes. Tenim la neu, la qualitat de la neu, la qualitat del trepitjat, un personal que hi posa moltes ganes i treballa cada cop millor, però també una sèrie d’handicaps. També ha estat una temporada particular en la qual hem pogut oferir neu des del primer dia amb més del 70% del domini disponible i la gent ho agraeix. Hi ha hagut factors que ens han beneficiat però no podem ignorar que part d’aquests factors han estat generats per nosaltres i hem de seguir per aquest camí.

La carretera no s’ha hagut de tancar aquest any?

Per nosaltres la carretera és molt important. L’any passat ja vam començar a treballar amb el COEX col·laborant en l’obertura ben aviat de la carretera perquè el personal pogués començar amb el protocol d’allaus des de les cinc del matí, i després el COEX posava tota la maquinària per accelerar la neteja als pàrquings, que és el que realment hauríem de fer nosaltres, i en aquest intercanvi vam sortir beneficiats i és d’agrair. Més enllà d’això hem canviat alguns protocols a l’estació per poder obrir abans. La gent diu que és històric perquè feia 20 anys que l’estació no havia de tancar cap dia.

Quines novetats preveuen per a la nova temporada?

Seguirem millorant el servei de lloguer; el 2014-2015 vam posar en marxa el dels Planells i ja s’ha saturat durant molts dies, generant insatisfacció, és bon senyal que tingui demanda, però intentarem millorar-lo. En restauració hi haurà novetats i seguirem buscant sorprendre amb els nostres recursos limitats. Hem de continuar tancant números perquè com que ens movem en límits tan fins, quan d’altres parlen de milions per a nos­altres 100.000 euros poden suposar presentar una gran novetat, o dues o tres, o no poder tenir-ne.

Quant temps pot continuar Arcalís sense grans inversions en edificis i remuntadors?

Al Pirineu i en els nostres mercats propers hem patit de falta d’inventiva. Em fa gràcia quan la gent diu que un telecadira és lent i després paga milers d’euros per anar als Estats Units o al Canadà, on encara hi ha telecadires de pinça fixa sense barra de seguretat. Hi ha gent que valora la muntanya i el servei i per donar un bon servei no cal fer grans inversions, sinó un gran equip. El personal està demostrant que està molt implicat i no és qüestió de fer inversions milionàries el que li pot donar sostenibilitat a l’estació. Si arriben, fantàstic, però ens hem de centrar en l’experiència, que és el que fem fa dos anys, i en el que ens queda un llarg recorregut per seguir atraient gent i millorant. Qui vulgui un munt de quilòmetres i telecabines no serà un client per a Arcalís, però el mercat és gran. Crec que Arcalís pot seguir sense inversions milionàries tot el temps que pugui continuar millorant el servei i l’experiència del client. N’haurà d’arribar en algun moment però això no impossibilita la sostenibilitat de l’estació, hi ha recursos per aspirar al que vol, no tots pretenem ni ens convé ni volem ser un gran domini. Estaríem equivocats si ho volguéssim.

Què canvia de la gestió a Arcalís per la separació comercial que hi haurà a Vallnord?

De cara al client crec que no hi haurà canvis, aquest any ja s’ha beneficiat de tenir dins de Vallnord tres forfets al seu abast i des dels dominis ens hem beneficiat de poder arribar a certs nínxols de mercat als quals abans no podíem arribar. En l’àmbit intern els canvis busquen que hi hagi un vincle molt més directe de les societats mare amb els seus serveis i el seu equip. I quant a mercat, que gràcies a aquest vincle el client torni a trobar-se cada vegada serveis més acurats a les seves necessitats.

Mantenen serveis conjunts?

Retornen a les societats mare estructures com recursos humans perquè teníem procediments de paperassa que generaven ineficiència i desconnexió. La central de reserves continua sent Vallnord perquè veiem que hi ha necessitats que podem cobrir de manera més eficient.

És interessant continuar sota el paraigua de Vallnord?

Tots tenim clar que Vallnord és el nostre paraigua i amb aquesta marca hem generat sinergies positives, per a les estacions, les valls i tots els serveis al voltant de l’esquiador. Qui vegi això com una separació s’està equivocant. El que fem és reforçar que tenim dos productes diferents i ser realistes perquè no els podem vendre com un sol producte, perquè acabem generant confusió. El client que està buscant una geografia amigable i un clima agradable com el de Pal i potser acaba venint a Arcalís, una estació molt alpina, amb pistes potser difícils, es pot trobar decebut, parlarà malament de l’estació i no tornarà. Ara diem que som dos dominis geogràficament separats però que oferim avantatges conjunts i estem generant un client que potser ha obtingut més satisfacció perquè hagi rebut el que omple les seves expectatives. Fins ara estratègicament interessava donar potència a Vallnord i ara això ja s’ha fet.

No hi ha perill de trencament perquè això seria un error?

Seria un error estratègic molt gran i si mirem exemples internacionals, quan una persona va a Paradiski són Les Arcs, Peisey i La Plagne, i no s’han deixat de vendre soles perquè tenen característiques diferents i aspiren a mercats diferents, i renunciar a comunicar-se com ells és renunciar a part del mercat.