La partida d'ajuts socials va créixer fins als 7,5 milions l'any passat

Les prestacions econòmiques a càrrec del Govern destinades a atendre les persones i les famílies en situació de precarietat o en risc de marginació o exclusió social han augment un 17% des del 2013 i es van situar l’any passat en 7,5 milions d’euros un cop en vigor la Llei de serveis socials i sociosanitaris. El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar l’aprovació per part del Govern del reglament que regula les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris per fer un repàs de les millores que ha suposat en els ajuts de Govern l’entrada en vigor de la llei. La nova legislació regula les prestacions relatives a les pensions de solidaritat per a la gent gran, les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, les prestacions familiars per fills a càrrec i els ajuts econòmics ocasionals.

Quant a les pensions de solidaritat per a la gent gran, l’any passat se’n van beneficiar 698 persones i l’executiu va pagar 2,9 milions d’euros per fer-ne front, és a dir 4.181 euros per persona. El 2014 es van repartir 2,7 milions entre 675 persones i el 2013, 2,5 milions entre 656 pensionistes. En aquest cas, l’increment de les prestacions en aquest període de temps va ser del 15%.

Respecte a les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat l’increment en aquests tres anys ha estat del 18%. S’ha passat de l’1,3 milions d’euros del 2013 a l’1,7 de l’any passat. Al 2015 es van beneficiar d’aquests ajuts 202 persones que van rebre 8.240 euros de mitjana.

On hi hagut un major increment percentual en la quantitat dels ajuts ha estat en les prestacions familiar per fills a càrrec. El causant és que abans de l’entrada en vigor de la llei aquest ajut es pagava a partir del segon fill i ara es fa a partir del primer. S’ha passat dels 255.411 euros del 2013 als 619.804 de l’any passat. El que representa un increment del 59%. Fa tres anys el rebien 221 persones i fins al setembre del 2014 el van rebre 238 persones més. A partir de l’octubre del 2014 i fins a final de l’any passat la xifra va arribar als 435.

On l’increment percentual dels ajuts ha estat més reduït ha estat en els ajuts econòmics ocasionals que només ho han fet en un 7%. El 2015 es van repartir 2,2 milions d’euros entre 753 persones (3.041 euros per demandant), mentre que al 2013 es van donar 2,1 milions a 753 persones. En dos anys s’ha reduït en 200 euros la mitjana de l’ajut. Aquest fet, segons el ministre Espot, “és una relativa bona notícia perquè aquestes prestacions estan més vinculades a la precarietat derivada de la crisi i han disminuït perquè hi ha una relativa millora econòmica”.

Per al titular de la cartera de Justícia i Interior, que els ajuts s’hagin increment un 17% des del 2013, “és un clar exemple que les retallades socials que alguns diuen que el Govern ha fet, no han succeït”.

Espot va insistir a lloar la Llei de serveis socials i sociosanitaris que, per exemple, ha provocat que aquestes ajudes estiguin garantides, és a dir, que “s’han d’atorgar amb independència de la previsió pressupostària”. A més, va recordar el ministre, s’han afegit nous ajuts com el de respir o el que poden rebre els joves extutelats pel Govern.

El ministre va aprofitar la seva presència a la roda de premsa posterior a la reunió del Govern per explicar que l’executiu està treballant en un nou model de concertació amb els centres privats que atenen gent gran amb dependència. Els plans del Govern passen perquè les places de 24 hores només es concertin per a persones amb una situació de dependència molt elevada.

Comissió de valoració

El Govern va aprovar ahir el nomenament dels membres que formaran part de la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). Estarà presidida per la cap d’àrea de Serveis Sociosanitaris del departament d’Afers Socials, Montserrat Gil. També en formaran part Maria Mercè Pascual, Anna Nerin, Gemma Garcia i Michel Heyraud. La Covass és l’òrgan nacional de caràcter tècnic amb competències per valorar les situacions de dependència i proposar l’assignació dels recursos més idonis de la Xarxa d’Atenció Sociosanitària.

ESPOT DESCARTA QUE EL GOVERN I EL GRUP DE DA REOBRIN EL DEBAT DE L'AVORTAMENT

El ministre de Justícia, Xavier Espot, va descartar ahir que el Govern i el grup parlamentari demòcrata reobrin el debat sobre la despenalització de l’avortament. Va recordar que la legislatura passada hi va haver un debat “clar i franc” al Consell General i que es va decidir que “malgrat que es pogués considerar legítim”, la despenalització de l’avortament “no es podia desvincular de la nostra estructura i del text de la Constitució que fa una protecció molt rigorosa del dret a la vida”. El comissari europeu de Drets Humans, Nils Muiznieks, durant la visita que va fer al país la setmana passada, va suggerir plantejar de nou el debat sobre els tres supòsits bàsics de l’avortament: quan hi ha anomalies en el fetus, quan hi ha perill per la vida de la dona i en els casos de violació o incest.

CINCA ANUNCIA QUE "MOLT PROBABLEMENT" DEMANDARÀ PER LES INFORMACIONS D'ORFUND

El portaveu del Govern, Jordi Cinca, va anunciar ahir que “molt probablement” formalitzarà diverses demandes contra els mitjans de comunicació que han informat sobre la seva vinculació amb els papers de Panamà i la seva activitat a Orfund. De presentar-les, ho farà a títol personal i seguint les indicacions dels seus advocats. “Després d’uns dies tenim una visió més àmplia per entendre quines connexions hi ha entre les informacions”, va explicar el ministre, que va afegir que “iniciaré les accions que ells considerin oportunes sigui a Andor­ra o Espanya o sigui contra mitjans d’aquí o de baix”.

L’objectiu de les demandes seria “preservar la veritat davant d’unes informacions que no tenen res a veure amb l’activitat que feia en aquesta empresa”. Cinca va preferir no negar de nou el recentment publicat. “No per dir 1.000 vegades el mateix, tindré més o menys raó”, va assenyalar.