Reportatge
Condecoració per a un heroi en la lluita contra els nazis
L’expilot d’avions britànic Norman Westby va ser condecorat ahir a l’ambaixada francesa com a Cavaller de la Legió d’Honor per ordre del govern gal per la seva tasca en la segona guerra mundial. Ara, als 92 anys, intenta convèncer dels valors de la pau.
condecoració per a un heroi en la lluita contra els nazis
Té 92 anys, en fa 31 que és al Principat i ahir va viure un dels dies més emocionants des que és aquí. L’expilot de les forces aèries britàniques Norman Westby va ser condecorat a l’ambaixada francesa com a Cavaller de la Legió d’Honor, per ordre del govern gal. Westby va participar en alguns dels episodis clau de la segona guerra mundial, com el desembarcament de Normandia o la batalla de Berlín. En un acte senzill i íntim, tant l’expilot com l’ambaixadora gal·la Ginette de Matha van recordar la història del condecorat. Estaven acompanyats per familiars, amics, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya i el president de l’Associació de Condecorats de la Legió d’Honor i del Mèrit Francès, Josep Marsal. De Matha el va definir com un “heroi modest i adorable que ha tingut una vida romàntica”.
Westby va començar a l’exèrcit molt jove. “Amb 15 anys vaig entrar a les forces aèries. Amb 18 em vaig fer pilot i amb 19 em van enviar a la guerra”, relatava. I fins que no va acabar el conflicte no va parar. Tot i la victòria final dels aliats recorda els mals moments que va viure des de l’aire. “Una nit vam perdre 97 avions a Nuremberg. Veia com els tocaven des de terra i com queien en flames. Va ser el pitjor dia de la meva vida”, explicava emocionat. De tota manera, encara avui, té clar que es va jugar la vida “per aturar Hitler”. Algú ho havia de fer”, va emfatitzar.
A la mínima ocasió que va poder però, va capgirar la situació i va dibuixar el moment que el van fer més feliç de la seva trajectòria a les forces aèries. Eren els últims dies de la guerra, en plena retirada de l’exèrcit nazi. Westby era a Holanda i la situació era dramàtica: “Les mares holandeses recollien l’aigua que queia de les parets i les teulades per fer sopa i poder mantenir vius els seus fills”, contextualitzava. L’acció dels britànics, per Westby, va ser crucial: “Els alemanys havien arrasat les botigues del país i la gent es moria de gana. Durant tres dies un miler d’avions britànics vam llançar cistelles de pa i patates sense parar. Vam salvar molta gent. N’estem molt orgullosos”, va revelar.
Més de mig segle després, l’expilot va reflexionar sobre els conflictes bèl·lics, amb una visió molt diferent de la que el va portar als camps de batalla: “La segona guerra mundial va ser una bogeria. Com passa ara a Síria. N’hauríem d’estar avergonyits i ningú sembla tenir el poder d’aturar-ho. No sé com ho podem fer, però em fa sentir molt malament”, reconeixia. “Qualsevol lluita ara em sembla estranya. Només espero que algun dia tot el món pugui dir que s’han acabat les guerres. Cap país pot avançar si no és en pau. Viure en guerra no aporta res. I els que més pateixen són els innocents. Ho hem d’acabar”, assegurava amb contundència.
Precisament aquesta nova visió de la vida va ser el que el va portar a Andorra. “Quan després de la guerra feia de pilot, un cop per setmana acostumava a volar d’Anglaterra a Egipte i passava per damunt d’Andorra. Semblava molt bonic! I de tant passar-hi vaig acabar pensant: Un dia hi aniré”. Tant va ser així que s’hi va quedar. Per Westby, la tranquil·litat és la clau: “La vida a Andorra és com la voldria el Creador a tot arreu. Tranquil·la i amb pau. M’encanta que no hi hagi armes”.