Les entitats socials reclamen més igualtat

El Govern estudia redactar una nova llei d’igualtat, que les entitats socials consultades pel Diari esperen que es converteixi en mesures concretes que comportin una integració real de tots els col·lectius. Montse Nazzaro, de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), exposa que la Constitució ja preveu la igualtat entre els dos sexes, però ressalta que la nova llei hauria d’implicar una equitat. “La llei que es planteja és massa genèrica i volem polítiques efectives”, destaca Nazzaro. En aquest sentit, argumenta que aquesta igualtat s’ha de plasmar que la dona estigui més representada en l’administració o en les empreses, així com amb polítiques de conciliació laboral i familiar.

D’una manera similar s’expressa Jacint Risco, gerent de la Federació Andorrana d’Associacions amb Discapacitat (FAAD). Apunta que en el cas d’aquest col·lectiu existeix un conveni internacional que Andorra ha subscrit i, per tant, ha d’implementar. “Tenim un conveni internacional que està per sobre de qualsevol llei que es faci”, puntualitza Risco, que afegeix: “no ens sembla malament que es faci una llei d’igualtat, però nosaltres ja tenim el nostre marc legal”. Tot i així es mostra disposat a treballar amb el Govern en la llei d’igualtat.

Per la seva part, Rosa Lluís, presidenta de l’Associació de Familiars per la Salut Mental d’Andor­ra (AFMM), ressalta que la nova legislació ha d’anar acompanyada de mesures concretes com que s’acabi amb els contractes de baix rendiment que considera discriminatoris. Segons Lluís, els malalts mentals tenen aquests contractes, amb els quals –diu– no només cobren un sou inferior al salari mínim, sinó que a més han d’invertir diners. “Han de pagar una part del sou per conservar la seva feina i seguir en el programa”, destaca.

També indica que algunes malalties mentals estan relacionades amb el consum de drogues i la llei hauria d’anar de la mà d’una campanya per prevenir del seu ús. Així mateix manifesta que s’han de fer tallers per als alumnes i els pares per conscienciar que s’ha de respectar tothom. “Si no anem tots junts cap a la llei, no la farem completa. Han d’intervenir-hi tots els actors”, emfatitza.

Per a Marta Pérez, presidenta de l’Associació per Síndrome de Down d’Andorra (ASDA), l’educació també és un aspecte fonamental. “Qualsevol col·lectiu pot patir un risc d’exclusió per la manca d’informació”, subratlla. Pérez creu que la societat ha de ser més inclusiva i que quan s’organitzin activitats per a joves o nois també hi puguin participar tots els col·lectius.

Carles Perea, de Som Com Som, una associació que defensa els drets dels LGTBI, explica que han mantingut diverses reunions amb l’equip del Govern per parlar sobre la llei. “La línia en què treballa el Govern és l’adequada i ha de seguir en aquest camí”, opina. Tot i reconèixer que la Constitució defensa els seus drets, diu que la llei ha d’incloure certs ítems perquè no hi hagi cap discriminació en l’àmbit social, laboral, educatiu o sanitari del col·lectiu.