Els Pujol se senten perseguits per la justícia veïna per raons polítiques

Jordi Pujol Soley, Marta Ferrusola Lladós i els seus fills Oleguer, Pere, Josep i Jordi, a banda de l’exdona d’aquest últim (Mercè Gironès), han presentat un recurs al Tribunal de Corts en què s’oposen a la tramesa de més documentació a la justícia espanyola. La batlle Maria Àngels Moreno va acceptar una tercera ampliació d’informació a petició del jutge espanyol José de la Mata. Ara serà Corts qui decidirà si s’envia o no aquesta informació. En realitat, la velocitat dels esdeveniments supera la dels tràmits i terminis judicials. Mentre encara no s’havia entrat a tràmit aquest recurs ja se n’ha preparat un altre perquè De la Mata ha fet una quarta ampliació de la comissió rogatòria.

L’oposició dels Pujol a la tramesa d’informació es basa en dos arguments fonamentals. El primer pilar del desacord es troba que els Pujol mantenen que fins al dia d’avui només se’ls està acusant d’un delicte fiscal. I com que el delicte fiscal no està penat a Andorra no es pot trametre cap informació a Espanya. La legislació andorrana estableix que per facilitar informació a la justícia estrangera el delicte que s’ha d’investigar ha de tenir doble incriminació. Això vol dir que sigui delicte tant en el país d’origen de la demanda com a Andorra. A Espanya el delicte fiscal existeix però en canvi el Principat no el preveu. En el recurs es fa referència que després de 44 mesos d’investigació contra la família Pujol la justícia espanyola no ha estat capaç d’acusar-los d’un sol delicte que no sigui fiscal. Els recurrents discrepen del posicionament de la batlle d’enviar la informació que es requereix i exigeix a De la Mata que només la utilitzi en cas que s’acusi els Pujol d’un delicte que no sigui fiscal. La família està convençuda que la justícia espanyola està usant tota la informació i que s’està passant per sobre dels seus drets impunement.

finalitat real

El segon pilar del recurs deriva del primer. Els Pujol creuen que la finalitat real de les investigacions és utilitzar políticament el cas contra ells per atacar Catalunya (suposadament per fer minvar l’independentisme). I la família fa referència a l’ús d’aquest cas que es fa constantment en els mitjans de comunicació espanyols i en les diferents campanyes dels partits polítics.

La família creu que s’està instrumentalitzant la justícia andor­rana fent-la servir per a motius polítics. I posen com a exemple Suïssa i Liechtenstein. A aquests dos països De la Mata va enviar la mateixa petició d’informació sobre els Pujol. Els òrgans judicials suïssos i de Liechtenstein s’hi van negar perquè tampoc preveuen el delicte fiscal en el seu ordenament. Van considerar que no existeix la doble incriminació necessària per accedir a la tramesa de dades bancàries.

La família Pujol es mostra sorpresa respecte que la mateixa petició feta a tres països amb la mateixa situació respecte al delicte fiscal n’hi hagi dos que es neguin a entregar la informació bancària que vol Espanya i, en canvi, Andorra hi accedeixi. El recurs finalment apel·la que un cop enviada la documentació ja no hi haurà volta enrere perquè De la Mata utilitzarà igualment la informació encara que no hi hagi noves acusacions.

DENUNCIEN LES 'MALES ARTS' DE LA JUSTÍCIA

La família Pujol entén que la justícia espanyola utilitza males arts per burlar les limitacions establertes i aconseguir informació d’Andor­ra. Els fets es remunten a la visita del jutge De la Mata a Andorra el febrer passat per entrevistar quatre testimonis. Com que Espanya tenia fixat el secret de sumari les parts no van poder recórrer aquesta petició d’interrogatoris fins després que ja s’haguessin fet. Així, De la Mata tenia la informació bancària sense que ningú s’hi hagués pogut oposar. I just després d’inter­rogar els testimonis a Andorra, De la Mata va aixecar el secret de sumari un cop va interrogar Jordi Pujol Ferrusola i Marta Gironès utilitzant la informació que havia aconseguit en els interrogatoris a Andorra. En el recurs es destaca que aquestes males arts són un intent de burlar els drets de la defensa a oposar-se als interrogatoris. En l’escrit es recull que tot això està passant sense que se’ls estigui imputant delictes de corrupció o similar, sinó tan sols de defraudació fiscal pels diners a Andorra.