Petició d'inhabilitació per als farmacèutics del cas de dopatge

Un altre gir inesperat en el judici contra els dos farmacèutics acusats de vendre substàncies dopants a esportistes amateurs i semiprofessionals espanyols. Una tècnica de Medicaments, que en el moment que va esclatar el cas el 2011 era la cap d’àrea d’Inspecció de Productes Sanitaris del ministeri de Salut, va aportar un expedient sancionador obert contra els encausats per haver subministrat medicaments sense recepta a la Farmàcia d’Encamp i, per la qual cosa, van haver de pagar una multa de 15.000 euros. La fiscal en la seva qualificació prèvia tenia previst demanar tres anys d’inhabilitació per a Eva B. P., titular de la farmàcia, i dos per al seu marit i auxiliar de l’establiment. No obstant això, va dir que ara està pendent de llegir-se la nova prova per veure si canvia la seva petició. A més, tenia previst exigir 18 mesos de presó condicional per a l’acusada i 12 mesos per a l’encausat, així com una multa de 30.000 euros per a ella i de 10.000 per a ell.

Amb aquesta nova prova, el Tribunal de Corts va decidir posposar el judici fins avui perquè els advocats i la fiscal puguin estudiar l’expedient aportat ahir. Aquest document és del 2011, però no va transcendir el mes i, per tant, es desconeix si és d’abans o després de l’escorcoll que va perpetrar la policia a la farmàcia, el 18 de febrer del 2011 i que, precisament, el tribunal va decidir anul·lar.

Un escorcoll irregular

Corts va considerar que es van cometre irregularitats en el registre de la farmàcia, com per exemple que no hi va haver un consentiment d’un jutge i, per tant, va ser “antijudicial”. En conseqüència, el tribunal va anul·lar les proves que es van obtenir amb l’escorcoll, així com la declaració de dos testimonis que tenia previst cridar la fiscal: un policia que va ser-hi el dia del registre, així com un client que el seu nom es va obtenir de l’ordinador requisat a la farmàcia.

Aquesta decisió neix arran d’una petició dels advocats dels acusats que dimecres, en les consideracions prèvies, van demanar que se suspengués el procés. Els dos lletrats van defensar que durant l’escorcoll s’havien comès irregularitats.

L’inspector de Sanitat que aquell dia va acudir amb la policia al registre de l’establiment sí que va poder testificar. Tot i que no va poder parlar sobre el que va succeir durant el registre, va narrar el que va passar en els moments previs. Va detallar que la policia catalana va informar de l’operació els agents andorrans, que van decidir actuar com un cas d’emergència. Per això, es van posar directament en contacte amb la inspecció de Sanitat i van acudir plegats a l’escorcoll.

Segons es va explicar en el judici, els acusats portaven els medicaments fins a la Seu d’Urgell i Jaca, on viu la germana de la farmacèutica que llavors treballava a l’empresa de missatgeria. Des d’aquests municipis distribuïen les substàncies dopants arreu d’Espanya. Per això, els encausats i la germana van ser jutjats en un tribunal espanyol on van arribar a un acord de conformitat i van pagar 30.000 euros de multa per l’enviament dels fàrmacs. En aquest context, al judici d’ahir, la defensa va centrar l’argumentació en el fet que si hi va haver algun delicte es va perpetrar en aquell país i no a Andorra.

Una tesi que va voler desmentir la fiscal, que va aportar com a proves correus que es van utilitzar al judici d’Espanya i que van facilitar els clients dels acusats. En alguns d’aquests correus electrònics s’especifica la petició d’algunes substàncies dopants com ara anadrol. També va aportar extractes bancaris de comptes que l’acusada tenia a entitats espa­nyoles on els clients deien que feien pagaments per productes com DHEA, un fàrmac que pot ser utilitzat com a anabolitzant. “El client pot posar el que vulgui, però no vol dir que ho tingui o ho dispensi”, va dir la farmacèutica.

Segons els extractes, els acusats també haurien subministrat el gener del 2011 Solcoseryl, una substància que no es considera dopant però que pot ser perillosa per a la salut. La directora de Recursos Sanitaris va dir que el 2009 es va emetre un comunicat a les farmàcies que especificava que aquest medicament només es podia proporcionar als hospitals, tot i que no es va oficialitzar al BOPA fins al març del 2011.

A més, els dos acusats van afirmar que no van vendre cap producte sense recepta, si bé van reconèixer que havien enviat medicaments des de la Seu d’Urgell i Jaca. La tècnica de Medicaments va especificar que la legislació no permet vendre fàrmacs que necessiten recepta mèdica fora de les farmàcies.

En el judici que es reprendrà avui, la tècnica de Medicaments i la directora de Recursos Sanitaris poden tornar a ser cridades a declarar per ser interrogades sobre l’expedient que va sortir a la llum.