Tribunals
Rebaixen la presó al jove que va intentar matar un taxista
El Superior deixa la pena en vuit anys de presó ferma, un menys dels dictats per Corts
El jove condemnat per l’intent d’assassinat d’un taxista l’agost del 2014 ha vist reduïda en un any la pena de presó dictada pel Tribunal de Corts. El recurs presentat per la defensa de Pedro Lopes de Castro, resident portuguès de 21 anys i empresonat des de fa vint-i-dos mesos, ha estat estimat parcialment pel Tribunal Superior, que deixa en vuit els anys de presó ferma que haurà de complir el jove. Els magistrats han rebaixat en sis mesos la condemna de cinc anys i mig pel delicte d’assassinat en grau de temptativa i en sis més la pena de tres anys i mig d’internament pel delicte de robatori consumat.
La sentència del Superior és un cop per a la fiscalia, que no tan sols ha vist com s’acceptava parcialment el recurs de la defensa al qual s’havia oposat, sinó que a més s’ha trobat amb la desestimació del presentat pel ministeri públic. No estava conforme amb els nou anys de presó ferma i havia demanat al Superior incrementar en sis mesos la pena de cinc anys i mig per l’intent d’assassinat i en dotze més els tres anys i mig pel robatori. Una petició que la fiscalia va elevar fins als 10 anys i 10 mesos, perquè volia quatre mesos més pel delicte de port d’arma en lloc públic del qual havia estat absolt en primera instància.
El Tribunal Superior sí que ha fet cas al ministeri públic, que també es va oposar al recurs de la defensa perquè demanava que es revoqués la part de la sentència de Corts en què es dictava l’expulsió per a 25 anys del país del processat. El Superior ha decidit mantenir aquesta pena i un cop compleixi la condemna, Lopes de Castro no podrà entrar al país durant un quart de segle.
Els magistrats no han tingut en compte l’argument de la defensa, que va recordar que l’únic familiar amb el qual té relació el jove, la seva mare, resideix al Principat i que no té cap vincle amb Portugal. Tampoc el de la fiscalia, que a més d’oposar-se a la revocació d’aquesta part de la sentencia volia que l’expulsió fos definitiva.
Els fets pels quals ha estat condemnat van succeir l’1 d’agost del 2014, quan Lopes de Castro va demanar des d’una cabina de telèfon de l’avinguda Sant Antoni de la Massana un servei de taxi. El xofer el va portar fins als cortals de Sispony i en un tram de carretera de terra, amb el cotxe aturat, li va clavar al taxista dues ganivetades, una al coll i l’altra a l’espatlla. El conductor va poder fugir de l’atacant que li va robar el cotxe i 100 euros de recaptació. Va marxar a Portugal, però va acabar entregant-se a la policia.
ES MANTÉ L'ORDRE DE DETENCIÓ CONTRA UN CIUTADÀ PANAMENY
El Tribunal Superior ha desestimat el recurs presentat per l’advocat Alfons Clavera contra l’ordre nacional de detenció del ciutadà panameny Ernesto Chong Colorado, jutjat en rebel·lia i condemnat pel Tribunal de Corts a cinc anys de presó, tres de ferms, per blanqueig de diners. El lletrat havia demanat la suspensió de l’ordre de detenció en espera que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es pronunciï sobre la demanda presentada per Chong Colorado contra l’Estat. Acceptada per Estrasburg, el panameny la va presentar perquè considera que la justícia andorrana ha vulnerat l’article 6 del conveni per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en no haver-se respectat el seu dret a un procés equitatiu. Concretament, el dret a presentar recurs al Tribunal Superior contra la sentència dictada per Corts l’abril del 2014. En haver estat jutjat en rebel·lia processal, l’home només té dret a presentar un recurs d’audiència i per fer-ho hauria d’estar present a la sala, fet que comportaria la seva immediata detenció i posada a disposició judicial.
En espera que Estrasburg es pronunciï sobre aquesta demanda, Clavera va avançar al Diari que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió del Tribunal Superior de no anul·lar l’aute de la Batllia decretant l’ordre de detenció nacional. El lletrat presentarà un recurs d’empara demanant la nul·litat d’actuacions per haver-se vulnerat el dret a la jurisdicció i a un procés degut. Si el TC desestima el recurs d’empara, en presentarà un de súplica demanant que se suspengui l’ordre de recerca nacional fins que el Tribunal dels Drets Humans es pronunciï sobre la demanda contra l’Estat. Si tampoc prospera, faran una nova demanda a Estrasburg.