UL critica el comú per la inacció a Naturlandia

“No tenim constància sobre quina és la voluntat del comú respecte a Naturlandia i l’únic que sabem és el que ha sortit avui a la premsa”, van assenyalar des d’Unió Laurediana. Farré hi va afegir que el parc “és un projecte de par­ròquia i esperem que els canvis que es facin se’ns comuniquin i que se’ns deixi participar per aportar el que puguem en la seva gestió”. Des de la minoria es va insistir que “representem el 50% del poble lauredià i entenem que aquesta corporació té el deure i l’obligació de comptar amb la nostra participació en el que es vulgui fer en aquest parc”, i es van posar a disposició de la majoria per col·laborar-hi. “Ens agradaria que el parc es pogués reorientar perquè fos un motor per a la par­ròquia de Sant Julià i per al Principat d’Andorra”, hi va afegir.

També preguntat pels “canvis radicals” en la gestió de Naturlandia anunciats pel conseller Roig, el cònsol major lauredià, Josep Vila, no va voler fer declaracions.

Acord amb la Unió Europea

També present a la la diada, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, es va referir a les negociacions entre Andora i la Unió Europea per tancar un acord d’associació. Primer per criticar la posició de Liberals d’Andorra, que es manté fora del pacte d’Estat sobre l’acord d’associació i que fa uns dies va mostrar la intenció de votar no a un hipotètic referèndum sobre el tractat. “Cadascú és ben lliure de defensar les seves opcions polítiques i la dels liberals és un sí però no, que finalment acaba sent un no”, va lamentar Saboya, que va apostar per aconseguir “el màxim consens possible a la posició andor­rana” perquè “una defensa conjunta és el més positiu per al país”.

Així, el president del grup liberal, Josep Pintat, va contestar des de Canòlich que “el nostre desig és assolir un bon acord per a Andorra i en els termes actuals no ho és. L’acord duaner s’ha de mantenir com està”.

Saboya també es va referir a l’estat de les negociacions per indicar que no ha detectat cap endarreriment significatiu en la part negociadora de la Unió Europea.

REPORTATGE

"És un sentiment"

El santuari de Canòlich es va omplir com cada any de lauredians que van voler honorar la patrona de la parròquia. “El dia de Canòlich és increïble, és una alegria, és un sentiment ben compartit per tothom, és un dia de germanor.” Així va definir el cònsol major, Josep Vila, la gran festa laurediana que ahir va aplegar centenars de persones amb un objectiu final: participar en el tradicional repartiment del pa de Canòlich. Van ser 6.000 unitats les que un cop beneïdes van anar a parar a les mans dels veïns i visitants. Una tradició que ve de lluny i que, segons Vila, simbolitza la fraternitat que sempre hi ha hagut a Laurèdia. “Els que més tenien sempre han donat als que tenien menys. És un símbol de la unió del poble lauredià”, va assenyalar.

Unió. Anar plegats els andorrans i els lauredians. En definitiva, el virtus unita fortior. La frase que es pot llegir a la bandera i que mossèn Pepe va fer seva en el sermó de l’homilia que va precedir la benedicció del terme i dels pans. Unitat, va demanar el capellà per fer front “als reptes i les dificultats del país”.

Per Vila, les paraules del mossèn, que va convidar els lauredians i tots els andorrans a anar plegats, són un bon missatge. “És un missatge que la majoria dels presents hem recollit, hem entès i intentarem portar a terme”, va assegurar el cònsol major, per afegir que “davant de les dificultats i els problemes hem d’estar junts i mirar de resoldre’ls”.

Un sermó que també va satisfer el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat. “Ha estat un sermó inspirador. Mossèn Pepe sempre està a l’alçada de les circumstàncies. I estic segur que Andorra se’n sortirà”, va indicar.

La d’ahir és una festa de tradicions. I com cada diada, el ball de Canòlich va ser l’encarregat de donar l’inici al final de la festa. Els lauredians presents van anar a recollir els pans que van repartir el cònsol major i el conseller de la minoria Joan Albert Farré. També els ministres Gilbert Saboya i Carles Álvarez Marfany. I els consellers generals liberals Josep Pintat, Carine Montaner, Joan Carles Camp i Josep Majoral. I el conseller general socialdemòcrata Gerard Alís.