Dos empleats de la planta d'Arinsal van donar positiu per norovirus

La possibilitat que fos un dels empleats el que contagiés l’aqüífer “és molt improbable, però és una de les hipòtesis”, va afirmar el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, qui també va reconèixer que dies abans que es coneguessin els primers casos del brot “una empresa externa havia estat a la planta instal·lant la nova línia”. No obstant això, el ministre va insistir en el fet que la planta havia superat tots els controls de qualitat, tant els encarregats com pel ministeri com els propis, malgrat que mai es va analitzar la possible presència del norovirus, “ja que no ho obliga cap normativa”, va afegir.

Álvarez Marfany va comparèixer ahir davant de la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, acompanyat del director de Salut, Josep Casals. No van esclarir com va arribar la contaminació a l’aqüífer i van demanar “paciència” en reiterades ocasions als consellers generals per a les conclusions. I és que, tal com va reconèixer el ministre als mitjans de comunicació, descobrir-ho pot trigar mesos.

Investigant des del 18 de maig

La investigació per esclarir els fets es va obrir el passat 18 de maig i compta amb la col·laboració dels tècnics de l’Agència Regional de Salut francesa. Segons el ministre, a partir de les diferents hipòtesis que s’estan plantejant, s’obriran diferents línies d’investigació. Des de la prudència, Álvarez Marfany va suggerir dues vies perquè el virus arribés a l’aqüífer “encara que hi poden haver múltiples variants. Per filtració a través de la terra o pel tub que connecta la planta i l’aqüífer, de forma inversa”, va suggerir. “No diré que és el més probable perquè hi ha múltiples possibilitats”, va afegir.

En aquests moments s’estan encarregant els estudis i “seran llargs i costosos”, va dir, sense voler entrar en quantitats.

A preguntes dels consellers, Álvarez Marfany va insistir en el fet que és poc probable el vincle amb el brot de gastroenteritis viscut setmanes abans per un grup d’escolars a Arinsal, malgrat que el ministre sí que va reconèixer que en la investigació per esclarir els fets consta que haurien begut aigua de la font d’Arinsal “però va ser setmanes abans”, va justificar el ministre. Va reconèixer que, a hores d’ara, no s’ha analitzat si hi ha presència del virus a cap ampolla embotellada abans que saltés l’alarma, el 23 de març, però en cas que sigui necessari “es farà”.

Més dubtes a l’oposició

Les explicacions sobre l’afer no van acabar de convèncer els partits de l’oposició. El president suplent dels liberals, Jordi Gallardo, assegurava que “la part més important, la causa de la contaminació, encara està pendent”, tot i que agraïa que, per exemple, s’haguessin aclarit les raons que van dur l’executiu a analitzar les mostres a Girona. Des del PS, Rosa Gili deia que “no s’ha aclarit gaire cosa i estem preocupats perquè ens queden dubtes, com ara que el ministre hagi reconegut que els joves van beure aigua d’Arinsal però que en la investigació en cap cas es va buscar el virus”. Sílvia Bonet lamentava que “haguem de tenir paciència. Trigar temps a trobar el resultat no només perjudica l’empresa, sinó que també el nom d’Andorra. No podem esperar gaires dies a saber què ha passat”.

En canvi, des de DA, Carles Jordana, tot i que reconeixia que hi ha dubtes que “subsisteixen”, afegia que amb la compareixença havia quedat clar que la producció de la planta “estava controlada. És un incident que costa d’entendre i difícilment podrem saber-ho mai. Hi ha masses possibilitats. Ha quedat clar que és una desgràcia”.

ELS CONTROLS ES FEIEN EN BASE D'UN DECRET ESPANYOL

Els controls que realitzava Salut a la planta d’Aigües d’Arinsal, que especificaven quins paràmetres s’havien d’analitzar –entre els quals no hi ha el norovirus–, es regien d’acord amb un decret espanyol. Així ho va reconèixer el director de Salut, Josep Casals, que va assegurar que com que mancava una normativa específica i tenint en compte la voluntat d’Aigües del Pirineu d’exportar al país veí es va optar per aquesta via.

PS i Liberals van lamentar aquesta “feblesa” i la necessitat d’una legislació pròpia. Des de DA, Carles Jordana va afirmar que “enlloc es fa aquest tipus d’analítica”, encara que va obrir la porta “a valorar” una modificació. Es dóna la coincidència que, el passat octubre, en una pregunta sobre els controls que es fa de la qualitat de l’aigua al país, el PS va suggerir canviar la llei de protecció de les aigües, que data del 1985.