Manca de vocacions i disminució de feligresos a les esglésies

Des de Canillo, mossèn Ramon Rossell explica que Andorra és un país de tradicions i que se’n conserven algunes com Nadal i Pasqua i hi ha molta assistència a les misses. També als funerals. Però sí que ha constatat que tant les misses com alguns sagraments com comunions, confirmacions o casaments han disminuït. Una situació a la qual mossèn Rossell n’intenta treure importància. “Més que la pràctica religiosa, el que importa és que els valors cristians de solidaritat, acolliment, respecte i generositat continuïn”, indica el capellà, que afegeix que “l’Església s’ha de posar les piles. Ha de sortir al carrer i parlar el llenguatge d’avui. Hem d’embrutar-nos les mans i sortir de la sagristia”.

Mossèn Rossell parla de crisi de vocacions. “No tenim capellans joves que puguin parlar aquest llenguatge. Que siguin uns líders. Però la crisi d’espiritualitat que vivim ens dóna l’oportunitat de créixer”, assegura.

Sant julià de lòria, una illa

Admetent que hi ha parròquies que potser sí que pateixen més la caiguda de feligresos, el mossèn de Laurèdia, Pepe Chisvert, explica que “la pràctica religiosa a Sant Julià és diferent a la resta. Jo sempre tinc la missa plena de gent”. El mossèn parla d’esglésies plenes, de comunions i batejos “a tope” i, per primer cop, d’haver superat Meritxell en el nombre de casaments. “Reconec que el que passa a Sant Julià és excepcional”, indica i afegeix que la fórmula de l’èxit passa per fer “partícips els feligresos i que la gent visqui la fe”. Respecte a les vocacions, Chisvert no és tan pessimista. “Al bisbat d’Urgell, comparat amb la resta, no anem tan malament, però caldria tenir més vocacions”, assenyala i recorda que “depenem de l’Esperit Sant”.

Preguntat per si la Catòlica pot estar patint “la competència” d’altres religions, el capellà lauredià destaca la bona relació de convivència que hi ha entre les diferents confessions d’Andorra. Fins i tot parla d’haver “detectat” gent d’altres religions que viu aquí i s’ha convertit al catolicisme. Per mossèn Rossell, a totes les confessions hi ha problemes similars. “A la gent li falta vida interior. Vivim en una societat amb moltes xarxes socials que cada cop està més sola i aïllada”.

ELS 33 DE LA CONFIRMACIÓ

L’arquebisbe d’Urgell i Copríncep episcopal, Joan Enric Vives, va presidir ahir al vespre una cerimònia religiosa excepcional a l’església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Una confirmació en què 33 fidels van rebre aquest sagrament. No eren, com és habitual, joves de 12 o 13 anys o adolescents, es tractava d’adults que alguns anys després d’haver complert la majoria d’edat s’han decidit a donar al pas i confirmar el seu compromís amb l’Església Catòlica. L’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, que va cooficiar la cerimònia amb la resta de capellans del Principat, explica que les confirmacions per a adults es van començar a fer fa uns deu anys i ara “ja s’han consolidat”. Es tracta de persones de totes les parròquies d’Andorra que han donat aquest pas per diversos motius. “A Portugal, per exemple, necessites estar confirmat per ser padrí de bateig”, indica Sàrries. “També hi ha persones que es volen casar per l’església i no estaven confirmades i d’altres que han decidit donar aquest pas en compromís amb la seva fe”, diu.

Respecte a les edats dels confirmats, la majoria tenen entre 20 i 30 anys, però “hi ha unes cinc persones que ja han fet els 45 o els 50”. Tots ells es van reunir minuts abans de l’inici de la missa a les portes de l’església conscients de la importància de l’acte.

La cerimònia d’ahir va ser un ofici religiós sobri, amb una vuitantena de persones que gairebé van omplir l’església arxiprestal on els fidels que van rebre el sagrament van estar acompanyats d’amics i familiars. Abans de l’inici de la cerimònia religiosa, el Copríncep episcopal va ser rebut pels cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i Marc Pons.