Policies motoristes, de ruta per Andorra

La secció andorrana de l’entitat assenyala que la bona rebuda dels motards els ha desbordat, així que han hagut de tancar les inscripcions en 260. De mitjana, les concentracions de l’associació apleguen unes 150 persones, moltes menys de les que hi ha aquest cap de setmana al país.

Els primers policies van començar a arribar dimecres, encara que el gros ho va fer majoritàriament ahir. Després del tret de sortida, un sopar a Anyós, avui se celebra el plat fort de la jornada. A partir de dos quarts de nou del matí, en comitiva, els motards es desplaçaran fins a la Massana, Ordino, el coll d’Ordino i Canillo, fins al santuari de Meritxell, on faran una visita guiada. Posteriorment, les 260 customs es desplaçaran fins a Encamp, Escaldes, i Andorra la Vella en direcció Aixovall, per celebrar un dinar a Os de Civís. La tarda serà lliure i a la nit es farà un sopar de gala. Demà, malgrat que alguns dels participants es quedaran al país per lliure, es preveu que la majoria tornin cap a casa.

Fins benèfics

El col·lectiu engloba policies als quals els uneix la passió per la moto. No obstant això, es tracta d’una entitat amb fins solidaris. Així, entre els objectius de les concentracions hi ha la recaptació de fons. En aquesta ocasió, els diners obtinguts amb la venda de les samarretes commemoratives de la trobada així com els assolits amb les inscripcions aniran destinats a aquest objectiu.

La d’aquest 2016 serà la tercera trobada que la secció andorrana dels Ángeles Guardianes celebra al país, des que es va fundar el 2009. El col·lectiu, que compta amb una trentena de socis a Andorra, participa en les concentracions que organitzen la resta de delegacions. També organitzen xerrades sobre seguretat viària.

ENTREVISTA

Carlos González, President Ángeles Guardianes APM Andorra

“La moto és una vàlvula d’escapament”

El sotsoficial de la policia d’Andorra Carlos González, conegut com a Edo entre els companys del cos i els motards, està al capdavant de la secció andorrana de l’associació Ángeles Guardianes-Asociación de Policías Motoristas (APM), des que es va crear el 2009.

Com va sorgir la idea de dur els Ángeles Guardianes al país?

Un grup d’amics érem a Saragossa, en una sortida en moto. Allà vam conèixer membres de l’associació, que té la seu central a València. Vam començar a parlar-ne i finalment vam decidir crear-la.

Són tots cossos policials?

En el cas d’Andorra som 33 socis. Hi ha agents de circulació, policies, bombers, agents penitenciaris i apadrinats, és a dir, civils que roden amb nosaltres i participen plenament en totes les nostres activitats.

I dones?

I tant! Globalment n’hi han força, i en el cas d’aquí són unes vuit.

I tots units per la moto...

Sí, és una associació que neix per mantenir el lligam entre policies actius, jubilats i en reserva, a qui uneix la motocicleta.

Però no motos qualsevol...

No. La majoria són custom, motos de gran cilindrada, tipus Harley, Gold Wing... Són motos de nivell per fer grans rutes i relativament còmodes. No som d’estripar, tot i que a algun ens agrada córrer una miqueta... Però en realitat som gent que respecta les normes de circulació.

I de perfils diversos...

Sí, aquest cap de setmana hi ha participants d’entre 18 i 85 anys, encara que la majoria ronden la quarantena. La procedència també és diversa. Tenim gent que ha vingut expressament des de França, Andalusia, Catalu­nya, Cantàbria...

Què significa per a vostè la motocicleta? Una afició o és més que això?

La moto és una vàlvula d’escapament, que t’ajuda a desfogar-te. És una sensació de llibertat... Jo, per exemple, fa com 18 mesos que no toco un cotxe. Als que ens agrada, anem en moto, sigui estiu o hivern. A més, és un motiu per retrobar-te amb els amics.

Se’n fan gaires?

Som com una petita gran família. L’associació et dóna la possibilitat de conèixer molta gent, gent molt sana, i et facilita molt la feina. Saps que pots anar a qualsevol lloc i sempre trobaràs qui t’aculli. I sempre et trobaràs amb amics.

Recorda la primera vegada que va anar en moto?

Sí, i això que fa quaranta anys i escaig que corro. Devia tenir uns nou anys. El meu pare era un gran aficionat de la moto i jo agafava la del meu germà. Vaig començar així. Als 13 vaig tenir la meva primera moto i a partir d’aquí vaig començar a fer motocròs i curses.

Corria?

Sí. El meu mentor va ser Martí Martínez, de Martí Motos. Ell em va portar a fer curses per Espa­nya, em va presentar equips de competició. Amb el temps comences a fer sortides i concentracions.

I a la descendència, li agrada el motor?

Tinc un fill, que ja és gran, però a qui per desgràcia meva no li agrada ni el cotxe ni la moto. I això que ho he intentat!

Ningú li diu Carlos. Per què ‘Edo’?

Ve de l’antic nom del negoci familiar. Fa 26 anys que sóc policia, però he de dir que he estat policia dues vegades. Vaig començar el 1983 i després de sis anys ho vaig deixar per ajudar en aquest mateix negoci. Al final vaig tornar el 1995, fins ara.