Sistema financer
Rebutjades les reclamacions per perjudicis pel 'cas BPA'
El Govern, l’INAF, l’AREB i la UIFand rebutgen les reclamacions presentades al març per clients, directius i accionistes derivades de la intervenció
Rebutjades les reclamacions per perjudicis pel 'cas BPA'
Més de 600 reclamants, entre persones físiques i jurídiques, inclosos en una trentena de demandes administratives, van presentar al març un recurs administratiu al Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i la unitat d’intel·ligència financera d’Andorra (UIFand) reclamant pel perjudici derivat de la intervenció de Banca Privada el 10 de maig del 2015. La demanda va ser presentada el març d’aquest any per evitar que se superés l’any de termini des de la intervenció i pogués tenir lloc una hipotètica prescripció de la possibilitat de reclamar. La reclamació ha estat feta tant per clients com per accionistes i alguns exdirectius de Banca Privada. Totes les demandes administratives no s’han fet contra els quatre organismes i en cada cas s’ha pogut decidir anar contra l’organisme que es creu que és el responsable.
Els recursos van entrar com a molt tard el 10 de març i els organismes públics tenien dos mesos per contestar. Aquest període acabava, en principi, el 10 de maig, però es va demanar una pròrroga d’un mes, tal com preveu la legislació. Ahir, quan s’acabava el mes de pròrroga, es va comunicar que es denegava. S’obre un termini de trenta dies perquè es recorri administrativament contra la decisió, per tant Govern, l’INAF, l’AREB i la UIFand tindran dos mesos més per contestar. Això, si no hi ha pròrrogues, situa la data de resposta definitiva al 10 d’agost. En el cas (gairebé segur) que les respostes tornin a ser negatives s’obriria la via judicial.
Comptes amb més d’un titular
El fet que la cinquantena de demandes agrupi més de 600 afectats entre persones físiques i jurídiques té lloc per dos factors. D’una banda, la reclamació s’ha fet per comptes on normalment hi ha més d’un titular. De l’altra, hi ha diverses demandes que s’han unificat. Així, la més nombrosa i presentada per la Plataforma d’Afectats per BPA té més de 250 comptes corrents associats. Com cada compte corrent normalment té més d’una persona o societat inclosa, el nombre de reclamants se situa per sobre dels 500. L’altra gran reclamació agrupada implica Successors d’Higini Cierco i inclou tots els familiars afectats i les societats del grup, en total més d’una cinquantena entre persones físiques i jurídiques. Tant la Plataforma d’Afectats com els Cierco ja han anunciat que hi recorreran, encara que el més probable és que la resta també ho faci.
Els quatre organismes han motivat la resolució contrària sobre la base que no hi ha elements per determinar que la decisió d’intervenir el banc causés un perjudici econòmic. L’actuació seria correcta després de la nota que va fer el departament antiblanqueig (FinCEN) del Tresor dels Estats Units on s’acusava BPA de ser una entitat de risc de primer ordre en rentat de capitals.
L'EXECUTIU REPLICA QUE JA S'INVESTIGA QUI SÓN ELS CULPABLES DEL 'CAS BPA'
El Govern, l’AREB, l’INAF i la UIFand han desestimat els recursos en considerar que no hi va haver cap mala praxi administrativa i que cap dels organismes és responsable dels suposats danys i perjudicis dels demandants. Pel que fa al Govern, a la resposta s’indica que no hi ha cap “nexe causal” entre les actuacions de l’executiu i el suposat dany que es reclama. Amb relació als arguments de la demanda administrativa, es considera que són “opinions interessades” que no s’ajusten a la realitat, intentant culpabilitzar l’Estat d’un afer desencadenat per la situació en què queda BPA una vegada la resta de bancs del món es neguen a operar amb ell. L’executiu indica que va actuar amb els principis de defensa de l’interès general, transparència i proporcionalitat. En la resposta recorda que hi ha procediments oberts dins del cas BPA a la Batllia que han de determinar qui són els responsables de les pràctiques bancàries que van portar a la nota dels Estats Units on s’acusava BPA de tenir una estructura organitzada de blanqueig. En els casos on es posa en dubte la Llei de resolució d’entitats bancàries (llei BPA) es contesta que no és la via administrativa el lloc per tractar aquest tema, sinó que hauria de ser el TC.