Reportatge
Un camí ple d'obstacles
Un ciutadà que va amb cadira de rodes es queixa que els carrers que porten cap a la residència Salita no estan ben adequats i són de difícil accés.
Camins que recorren vianants diàriament sense prendre atenció, per a una persona que es mou amb cadira de rodes, crosses o bastó poden estar plens d’obstacles, com la travessia que ha de recórrer Lluís Villasevil per arribar a la residència de Salita, a Escaldes-Engordany, que va obrir les seves portes a l’octubre. Aquest estiu, els fills de Villasevil, que va amb una cadira de rodes ja que pateix esclerosi múltiple, marxen de vacances i, per això, es plantejava anar a aquesta nova residència. Ara, però, té dubtes.
Tot i que reconeix que les instal·lacions del geriàtric estan ben adaptades per a un usuari com ell, assegura que el camí i l’entorn que ha de fer per arribar-hi està ple de dificultats. “Per entrar a la residència hi ha una rampa estupenda i un cop a dalt les portes s’obren soles, sense que hagis de fer res, el problema és arribar-hi”, exposa Villasevil.
I és que el camí no és gens fàcil, està ple de complicacions. La primera és que les canaleres del costat de les voreres, perquè baixi l’aigua quan plou, acaben en una forma de triangle, per la qual cosa es queden enganxades les rodes de la cadira. En alguns trams, Villasevil necessita ajuda per poder-los creuar o bé ho ha de fer agafant velocitat i amb el risc de caure, tal com passa en el mateix carrer del geriàtric Josep Viladomat. “Això és tan senzill com posar una reixa plana”, diu Villasevil, mentre, visiblement molest, assenyala la canalera.
Però aquest no és l’únic inconvenient. També ha de fer front a rampes impossibles en algunes voreres que ha de creuar per poder anar a l’altra banda del carrer. Fins i tot, al carrer Copríncep François Mitterrand ha de sortejar el camí entrant a un pàrquing perquè no pot baixar la vorera amb la cadira.
A la via Josep Viladomat es troba un altre dels grans problemes. “La vorera és massa estreta i han posat els fanals al mig i amb la cadira gairebé no es pot passar”, ressalta mentre disminueix la velocitat i intenta encabir-se entre els fanals i la paret. A més, en aquesta carrer, on els cotxes van a una velocitat considerable, només hi ha passos per creuar al final i al començament, però no just davant de la residència, on hi ha una tanca perquè la gent no creui. En el pas de dalt, la baixada és tan pronunciada que Villasevil no s’atreveix a fer-la amb la cadira. “Per aquí no passo”, diu sense perdre el seu sentit de l’humor. I un cop a dalt s’adona que la vorera és tan estreta que no pot girar la cadira de rodes i ha de fer el tram marxa enrere fins que arriba pràcticament davant el geriàtric.
Per Villasevil, les instal·lacions “són d’un hotel de cinc estrelles”, però lamenta les dificultats que té per arribar-hi. Des de la residència asseguren que estan en contacte amb el comú per arreglar aquests inconvenients.