La CASS s'oposa a reduir el valor del punt de jubilació

El consell d’administració de la CASS és contrari a reduir el valor del punt per a la jubilació com a mesura per fer més sostenible el sistema i allargar la durada del fons de reserves, que suma 1.100 milions i es preveu que s’esgoti a partir del 2023. “Crec que és injust i impactaria socialment i en la despesa social i el pressupost de l’Estat”, remarca del president de l’òrgan, Jean Michel Rascagneres, per precisar que prendre la decisió de rebaixar el valor del punt “porta molts problemes perquè si és un dret adquirit ho és, s’hauria de discutir i diria que de vegades el dret és molt rígid i d’altres no perquè si no es poden pagar les pensions, dret adquirit o no, no cobraràs, també hem de ser realistes”, reflexiona en una entrevista al Parlem-ne, de COPE Andorra-AD Ràdio.

Una de les repercussions més importants que apunta és la social. Recorda que les pensions són de mitjana d’uns 700 euros “i és a aquesta gent que retallarem la pensió, que tota la vida ha treballat per 1.200-1.300 euros i a ella la impactarem? És difícil això”, analitza. Segons Rascagneres, si s’arribés a aquest escenari “tindríem el problema que els ajuts socials es dispararien”, i alerta de les conseqüències per als números de l’Estat, que si no és per via de les pensions hauria de fer-se càrrec des del departament d’Afers Socials de cobrir les necessitats de les persones a les quals es pogués reduir la pensió.

Afectació del consum

I apunta un altre efecte “pervers de la rebaixa de les pensions” per al conjunt de l’economia. Exemplifica el president del consell d’administració de la CASS que en el cas “d’una parella que pugui estar vivint amb dues pensions de 700 euros, d’estalvi no en pot fer, està vivint cada mes i si rebaixessis la pensió em semblaria injust, ho repeteixo perquè la gent tingui molt clar el que podem pensar des de la CASS, i evidentment això afecta de ple el consum intern”. Jean Michel Rascagneres incideix que tots aquests arguments evidencien que “hi ha molts condicionants i és molt difícil arribar a trobar la solució respecte a les pensions”, i tot plegat posa sobre la taula “la gran dificultat del problema per haver esperat tant [a prendre mesures sobre les jubilacions] i haver pensat que amb una cotització molt baixa ens en sortiríem”. La conclusió que exposa és que la solució “serà un conjunt de mesures que puguin permetre arreglar la situació, que em sembla difícil”, i confia que part de l’impuls per millorar el fons vingui que “puguem comptar que hi hagi més activitat econòmica que puguem anar no trampejant, sinó que s’han de preveure tots els escenaris possibles”, per als quals recalca la importància dels estudis actuarials que fa cada dos anys la parapública per conèixer en detall quin futur hi ha i com es pot actuar.

Sostre da les pensions altes

Entre aquestes mesures possibles per millorar els números de la branca de jubilació, Rascagneres es mostra partidari de posar un sostre a les pensions més altes. Puntualitza, però, que “el problema és que d’elevades n’hi ha molt poques i tindrà una incidència mínima”. Així, assenyala que la pensió màxima que abona la CASS és de 10.000 euros, “i si li treus 5.000 al mes són 60.000 euros l’any i amb això no vas enlloc”, i indica que fixar el sostre en “3.000-4.000 euros, tres o quatre vegades el salari mínim, em semblaria correcte”. Ressalta finalment que el gran problema és que “tenim moltes pensions baixes perquè els sous són baixos”.

VIDUÏTAT I ORFANDAT, DE LES COTITZACIONS

Jean Michel Rascagneres és partidari de mantenir el model actual que les pensions de viduïtat i orfandat les aboni la CASS. Ho argumenta explicant que “no té un cost gaire important, és molt assumible i correspon a la cotització que s’havia fet, no és cap regal a ningú, tot i que no correspongui a la cotització, i és una mesura de justícia social”, emfatitza en resposta a la demanda dels pensionistes perquè les assumeixi l’Estat. Insisteix que en certa manera “no em xoca que hi hagi un retorn sobre les cotitzacions en favor del cònjuge que sobreviu perquè evidentment s’han de cobrar”, i apunta que “aquest és un fals debat” que es pot plantejar per la situació del fons de jubilació, però que si no haurien de ser prestacions socials, “i potser alguns no cobraran perquè no ho necessitaran però els altres passaran a prestacions i el cost serà igual”.