Reportatge
Des de Los Angeles per la natura
Un grup d’alumnes nord-americans han estat nou dies al Serrat col·laborant en el treball de camp d’un estudi que analitza les conseqüències del canvi climàtic a Andorra i, per poder venir, han hagut de recollir fons per poder-se pagar el viatge.
Des de Los Angeles per la natura
Han vingut des de Los Angeles per ajudar en el treball de camp d’un projecte que estudia les conseqüències del canvi climàtic a Andorra, dirigit pel doctor en ecologia Bernat Claramunt, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) català, en col·laboració amb el Cenma i l’ONG Earthwatch Institute. Són un grup de nou estudiants d’institut que, voluntàriament, es van adherir a la iniciativa que van promoure dos dels seus professors de ciències, Dean Zrucky i Katelyn Childers, i que van fer una estada de nou dies al país.
“Dubtàvem entre anar a Trinidad i Tobago o a Andorra, però per al projecte del Carib els d’Earthwatch necessitaven voluntaris amb experiència, i amb els nanos era més complicat”, explica Zrucky. Tots procedeixen d’un institut del barri angelí de San Pedro, una de les zones més deprimides de la ciutat. Han hagut de fer mans i mànigues, en la majoria dels casos, per poder sortir de la ciutat i trepitjar muntanyes per primera vegada a la seva vida. “Hem fet campanyes de finançament, venent samarretes, bolígrafs i altres coses per poder venir fins aquí”, explica l’impulsor. Els nou joves, de 15 a 17 anys, es van apuntar voluntàriament a l’aventura. “Els professors van penjar cartells per l’institut explicant el projecte i em va semblar que podia ser interessant”, comenta Joey, un dels alumnes, que tindran una valuosa experiència tant vital com acadèmica.
Treball de camp
La jornada de feina comença a quarts de vuit del matí al Serrat, en una parcel·la molt propera a l’hotel on s’allotgen. Allà hi tenen instal·lades fins a 36 trampes per a micromamífers, que revisen dos cops al dia. Hi ha hagut premi. “Ostres, un liró! És molt estrany que hagi entrat a la gàbia perquè sempre van per dalt dels arbres!”, exclama Irene Figueroa, una de les investigadores del Creaf que, juntament amb Jana Marco, acompanyen Claramunt en l’elaboració de l’estudi. A la vegada, també fan de mentors dels joves. De l’animal n’anoten el pes, el sexe i l’anellen per si, en el futur, el tornen a agafar i en poden fer un seguiment més acurat.
Seguidament, toca desplaçar-se a una de les dotze zones d’estudi que els investigadors tenen repartides per les muntanyes d’Ordino. Per arribar-hi s’han de fer ascensions de més d’una hora, en alguns casos, ja que és important que estiguin situades en zones d’alçada. A cadascuna hi tenen els mateixos elements i per fer la feina amb diligència els alumnes es divideixen en dos grups. D’una banda, comproven els dendròmetres, aparells que mesuren el creixement dels arbres fins a punts insospitats. “Agafen dades cada trenta minuts i detecten moviments de micres. Els arbres durant el dia creixen mentre fan la fotosíntesi i això ho podem detectar”, apunta Claramunt. També revisen els nius –per si algunes aus s’hi han acomodat i post ous– i les bosses de te. “Amb el te mirem la descomposició del sòl, com treballen els bacteris. Les enterrem deu centímetres i veiem si es desfan més o menys ràpidament”, explica el científic. Els components del segon grup repassen les cinc càmeres que hi ha instal·lades en llocs estratègics i que fan fotografies si detecten moviments. La intenció és detectar els moviments de diverses espècies animals a la zona.
Tot plegat, amb anys d’estudi i a mesura que vagin passant diferents grups de voluntaris com el dels nord-americans, permetrà tenir dades que mostrin l’evolució de la flora i la fauna i poder-ho relacionar amb el canvi climàtic.