La CASS calcula un dèficit sanitari crònic de 40 milions

“Hem de ser molts clars, el dèficit sanitari de 40 milions no desapareixerà perquè el cost de la sanitat és cada dia més important i en tot cas la fita és poder controlar aquest dèficit”. Així de contundent es mostra Jean Michel Rascagneres per alertar de la situació que es generarà cada exercici i recordar que caldrà l’aportació de Govern “mitjançant impostos” d’una quantia al voltant d’aquesta xifra per cobrir el negatiu de la Seguretat Social. El president del consell d’administració de la parapública argumenta aquests números vermells recordant que “tenim una baixada de les cotitzacions ja que s’han perdut molts llocs de treball en els últims anys i és evident que de l’altre costat tenim que el cost de la sanitat és més important i la nostra població cada dia es fa més vella” en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

En aquest escenari Rascagneres insisteix que “serà difícil anar per sota dels 40 milions d’euros de dèficit tenint en compte l’embelliment de la població i, evidentment, a la CASS ho estem controlant i vigilant i quan la gent passa dels 50 anys la despesa sanitària augmenta i quan es passa dels 80 encara més”. I afegeix un altre element que pot complicar les finances per apuntar que a la despesa sanitària per a la gent gran “també podíem parlar de la dependència que ara no està coberta”. Per tots aquests motius que s’han de tenir en compte per al futur remarca que “sembla totalment il·lusori pensar en un dèficit 0” i recorda que Martí ja va apuntar en aquesta direcció en el discurs del debat d’orientació, alhora que concreta que “a títol personal diria que un dèficit de 40 milions en base als indicadors que tenim avui en dia a la CASS semblaria el més realista”.

La pujada no aporta 109 milions

Precisament aquesta és la quantitat prevista per al final d’aquest exercici. Els números evolucionen “més o menys com l’any passat”, assenyala el president del consell d’administració de la CASS, amb una petita millora derivada de l’increment de les cotitzacions. Tanmateix, no arribarà als ingressos previstos perquè “al pressupost del 2016 estava calculat que havia de representar uns 19 milions a l’any i finalment seran 14 milions” perquè el pressupost de Govern no estava aprovat a principi d’any i les noves cotitzacions no van entrar en vigor l’1 de gener, sinó a l’abril. Destaca, per tant, que “anirem cap als 40 milions si no hi ha cap esdeveniment imprevisible”. Entre els quals esmenta el que ha succeït amb la vacuna Bexero que habitualment tenia un cost de 80 euros perquè es comprava a França i Espanya i que ara gairebé s’ha duplicat perquè els veïns no la subministren i s’ha de comprar a Alemanya “i evidentment la CASS hi ha de fer front”.

I és que “la primera obligació és la qualitat de la sanitat i cobrir les necessitats”, subratlla Rascagneres, i sense descuidar aquesta obligació “es poden fer moltes petites mesures que haurien de donar un resultat justament per arribar a controlar el dèficit”. Unes accions entre les quals inclou la reforma sanitària que treballa Salut i en concret de l’aprovació de la cartera de serveis “per saber quins tractaments poden ser finançats per la CASS i quins no”. Posa èmfasi en la necessitat de definir la cobertura perquè la Seguretat Social “treballa amb una nomenclatura que es va fer fa 20 anys i és evident que està desfasada pel que fa als tractaments actuals i s’ha de revisar totalment” i considera que s’ha de reflexionar si tractaments que cada dia esdevenen més costosos es poden pagar. Uns condicionants que assegura que “fan necessari reordenar la sanitat globalment per poder controlar la despesa sanitària sense anar contínuament a un augment de les cotitzacions”.

Entre les accions de control que planteja figura la millora de la gestió de la sanitat pública en general, que recorda no és tan competència de la parapública sinó del ministeri i que a més de la cartera de serveis ha d’incloure “el metge de referència, una millor gestió del centre hospitalari i de la CASS per rebaixar les despeses de gestió”.

I puntualitza què succeeix ara. “Vull deixar clar que la despesa de gestió de la CASS està molt controlada i ens n’hem adonat amb l’auditoria dels pèrits francesos perquè representa un 1,79% de les cotitzacions mentre que en una caixa similar a França el cost de gestió és de l’1,87%”. Rascagneres ressalta que tot i que la diferència sigui poca és important perquè la CASS té convenis internacionals “o sigui que la gestió està molt controlada, el que no vol dir que no s’ha de continuar millorant i és el que intentem fer”.