Reportatge
Ser o no ser [a la UE]
Els residents britànics es debaten en les jornades prèvies al referèndum entre la permanència del seu país d’origen a la Unió Europea o la sortida definitiva del club d’Estats, una decisió que malgrat tot, creuen que no els afectarà gaire.
Ser o no ser [a la UE]
er als britànics la qüestió nacional es viu d’una manera més transcendent que en molts altres països del món, i les seves idiosincràsies les mantenen amb orgull. A vegades fins al límit. Com en el cas del referèndum que es realitzarà aquest dijous al Regne Unit, sobre la permanència, o no, a la Unió Europea. Les enquestes parlen d’una societat pràcticament dividida per la meitat sobre una qüestió. Els aproximadament 2.000 residents britànics a Andorra ho viuen des de la distància, però també amb passió i dubtes. Alguns d’ells ja han votat per correu o per internet. I amb disparitat d’opinions.
Així ho reconeix la cònsol honorària del Regne Unit a Andorra, Fiona Dean. “No hi ha una tendència clara, no es posen d’acord”, assenyala. En general, però, assegura que bona part dels que tenen dret a vot l’exerciran i que “bastants” ja s’han pronunciat. Sobre el resultat final es mostra prudent: “Gran Bretanya està dividida en dos. És difícil saber què passarà, i més després de l’assassinat”, en referència a l’homicidi de la política laborista Jo Cox. “La tendència la setmana passada era el Brexit [terme utilitzat pels partidaris de marxar de la UE] però ara ha canviat una mica”, considera Dean. La cònsol explica que alguns residents es reuniran en cases particulars per seguir en directe l’evolució de les votacions, a falta de tenir un local específic per a la comunitat.
Entre els partidaris de continuar al club europeu hi ha Michael Derham. En el seu cas no pot votar, però tot i afirmar que es tracta d’una “situació complicada”, creu que “és millor que ens quedem a la Unió Europea”. “Moltes persones pensen en el seu interès i no en el d’Anglaterra”, raona com a crítica als que votaran pel trencament.
En el sentit contrari hi ha Valerie Rymarenko. “Als anys 70 ja vaig votar que no a entrar al Mercat Comú europeu. Sóc totalment pro Brexit”, indica. Considera que a la UE hi ha una manca de “democràcia”. “Estem manats per un grup de persones des de Brussel·les i no podem votar per fer-los fora”, sentencia. “Som Estats d’un país que no existeix. Europa no existeix”, exposa.
Sigui quin sigui el resultat final, però, tots coincideixen que la decisió del poble britànic no tindrà incidència en el seu dia a dia.